Han passat hores, no podem estar ni recuperats, es impossible, però m’he animat a escriure, perque les sensacions, son recents, els moments viscuts, estan a flor de pell encara, i alguna crisi tambè, però un dia com el d’ahir, be es mereix una crònica recent, les questiò es exterioritzar tots aquests moments, de la millor manera que se.
La carreraes presentava com tot un interrogant, hem entrenat molt, hem fet els Tracks en parts, un parell o tres de cops, però l’hora de la veritat era un icognita. La setmana previa me la vaig agafar de relax , de rodatges molt suaus, amb poca càrrega, i poc volum, de fet, el volum el dissabte el faria tot, i mes. Dijous, i per colaborar una mica amb l’organitzacio, l’Arnau i jo, ens vam comprometre a anar a marcar l’ultim Tram, que degut a la incertesa de saber quan durarien les bateries dels GPS, es va optar per aquesta soluciò, i el tram desde Perafita a Torello, estava tot marcat, que es precisament el tros que vam fer nosaltres.
El divendres, dia abans, hi havia el Breefing, sobre les 7 de la tarda, gairebè ja hi havia totho, tots haviem recollit els dorsals, i l’ambient era guapo, molt guapo, molt bon rollo, bon temps, i ambient de carreres, encara que fos una cursa " no competitiva". Vaig tenir oportunitat de coneixer molta gent de ForoMTb, que no recordo els nicks de tots ara, però espero coincidir amb alguna altre carrera de bojos com aquesta, aviat. Total, al Breefing el que ja sabiem, dubtes, aclarits, i ben aviat tots a dormir, que dissabte la sortia era a les 6.
Vaig quedar amb l’Arnau a les 5:30, puntuals, ens vam presentar a la zona de sortida, on anava arribant la gent, inclosos colaboradors, que per cert, XAPO! ( Coki, Castells, Moli and family, Capa, Jordi Carmona, Xevi Rubio, Pare Tarrès, pare Sanmarti, Alex, Coco, i buff, molta gent qe no recordo el nom de tots ara mateix, però que varen fer de una ruta durissima, un ruta durissima pero agradable ), i tambe vaig tenir temps de saludar a l’Ada, el SAnti ( company seu ) Noe…..etç. A les 6 i poquet es donava la sortida, neutralitzada, i un cop va marxar el cotxe de Tracks, la veritat es que el ritme va ser molt mes alt del que jo creia, Vaig fer els primers Kms amb el company de la Noe, en Jaume, per ert, 4 classificat final, algun tros amb en Toni Martinez, en Tarrès….però ben aviat e grup es va anr estirant, vag intentar seguir la gent de davat de cursa, Arnau…..Sanma, i tres mes que no recordo el nom ara, pero entre els quals hi havia el podi final, com pedalaven!!!!!!!
Desprès de les zones tècniquesde baixada cap a Tavartet, arribava el primer avituallament, queava alucinat del ritme que estava imprimint en Sanma, peròjo vaig continuar al meu aire. La pujada de l’Avenc, potser va ser la part mes gratificant en quan a pedalar, veure comsortia el sol amb aquelles viestes, era impresionant, però la carrera continuava, i sense adonar-nos, ja aribavem a Rupit, i ni coques ni res, vaig passar-hi volant, tros de baixada cap a Salt de Sallent, on per cert, vaig poder coneixer a Doo4ever ( 3er al final) impreionant!, la pujada de la Devesa, altre cop em van marxar el grupet e Davant, però continuava sense atavalar-me, quedava molt, i el ritme era alt i bo, tant, que en poca estona ja arribavem al seguent avituallement, en engrasem, que les cadenes ja anaven seques, recarrego aigua, i un parell de plàtans a la butxaca, i continuem. Encarem tota la part de darrera de Cabrera, on una branca sem posa al mig, i fot una travada a la cara, que ja me l deixa marcada la resta de la carrera. Amb aquell tram tambè, es on per darrerà arriba el que al final seri 2on classificat, Ignacio, de Madrid, i on sense problemes, arribem a l’avituallament de la Vola. En aquells moments, ja no tinc nociò de com va la carrera per la part de darrera, però si tinc nociò del que ve ara, que es la part mes bestia en quan a desnivell de tota la carrera, el tram de llombragueres, curt però durissim, curta baixada fins a la Vinyeta, i punt de partida per l’ascenció a Collsaplana ( una mica mal betajat custa de la Muerte ). A l’ascencio, el grupet es trenca definitivament, els locals ens quedem una mica enrrera, l’Arnau puja be, mes que be vaja, en Sanma comença a patir els primers avisos de fatiga, però arriba relativament be a dalt, i jo, qu a mitja ascenciò trobo en Pro tirant fotos, cosa que m’alegra molt, veure cares conegudes a un punt de patiment tan elevat, dona una empneta psicològica molt gratifica. Res, que encaro el descens amb molta calma, al cap em ve on deuen estar els altres, Miki, Cucu, Charly, Tarrès, Toni, Cubi……però ni idea, no queda mes remei que continuar, i arribar a Vidrà, on just abns ens trobem en Joan tirant fotos, cosa que ja ens avisavam que gairebè erem al pun d’avituallement. Arribem, parem amb calma, i en Castells , en Moli, i el pare Sanma que era com deu, el trovabem a tots els punts, una canya, amb una molt bona coordinaciò, ens atipen, ens engrassen la bici, ens animen, i fins i tot una empeteta a l’hora d’arrencar, aquestes coses, nose els altres correodors, però a mi personalment em donen un extra de força, anima veure gent que te ganes de colaborar, de que les coses surtin be, i mes, desinteressadament. Arrenquem amb calama tambè, sabem el que ens espera, se el que m’espera, Coll de Forn, sostre de Tracks, Port de bon fer, però llarg i pesat. Agafem un bon ritme, entre l’Arnau i jo, anem tibant endavant, el pujem a molt bon ritme, en Sanma sembla que es va recuperant, amb poca estona,alemnys aixo em va semblar, coronem, i ara toca una part que ja em feia pànic ja, nomès havia fet aquest descens un parell de vegades, i no en tenia bons records, les pedres et tenquen, enlloc de reposar, el descens et castiga, i evidentment, aquest cop no va ser menys, impressionantmnt trencat, i em va arribar a castigar fins i tot psicològicament, sort que ara venia el dinar, i saber que ja nomès quedaven 90 kms, bè, lo de nomès es un dir………….hi arribem, i seguint la tònica de tots els altres, un10 per a tots els que estaven allà, ens tracten molt bè, dinem amb calma, potser massa, perque crec que aqui els de davant ens van ampliar la distància, i els de darrera ens la van retallar, cosa que vaig confirmar , quan desprès de dinar, i aprofitar l’únic descans de tota la Trcacks, que es baixant fins a Sant Quirze, ens van atrapar en Jaume i …..be o recordo el nom ara, potser tampoc va ser ben be desprès de dinar, potser mes tirant cap a Alpens, però en fi, la questiò es que amb petits detalls, com la de l’abella que li ha entrat am en Sanma al casc, vaia tela no? es van perdent minuts. Un cop ens adelanten, crido amb el l’Arnau i en Sanma, els dic "vinga" potser jo em noto amb forçes, i ells no, el tema es que a partir d’allà, ja no els veuria mès, agafo un bon ritme, tant que a l’avituallament d’Alpens casi ni paro, un platan, recarregar aigua, i a tornar-hi. Faig molt tros amb en Jaume i el seu company, però veig que em falta un puntet de xispa, tant per pujar, com per baixar, i decideixo no apretar gens mes del compte, i seguir el meu ritme, rtime, que em porta fins a STA. Eulalia de Puig Oriol, aixo si, patint amb alguns pujadors que hi han previs. Em trobo en Jordi i l’Angel, que m’acaben de donar les útimes forces per afrontar la part dura que em queda, quina sort tenir amics als avituallaments. Se que quan arribi a Perafita, aixo esta al sac, i si, de seguida hi soc, les rampes que tanta por e feien, passen volant, i a Perafta, comença la part marcada altre cop, la part que vam marcar amb l’Arnau!!!! se que qued poc per St.Boi, de tant en tant em giro per saber si ve algu darrera, no ni ideia de com estaran l’Arnau i en Sanma, però l’únic que puc fer es seguir, hi ho faig amb força, amb la mica de descens qui hi ha fins a St.Boi, encara que desprès, per arribar al poble, la pista pica una mica cara amunt, però res, avui no em trobo buit en cap moment, i aquest tampoc em va buidar.
A St.Boi, se que aixo esta, rezo per no punxar, per no trencar res, per no caure, mo l’hora i veig que el temps serà molt bo, esta sortint tot genial, ara ja no es pot xafar, ara no. Dosificant els dos últims tramets de pujada que queden, ja encar la baixada de Gallifaa, oloro el final, la sensaciò de benestar comença aflorir. Oris……………..ara si, aixo es casa ja, es veu Torellò al fons, se que son 10 minuts, que passen lents, però que quan encaro l’últim tros, a la recta ja de pavello, exploten. Veure la gent a l’arribada, gent que sap d’on venim i que hem fet, i que em gratifiquen de la menera que ho van fer, es potser un moment qmb que un s’emociona, veu que pel que ha lluitat, encara que nomès sigui per satisfacciò personal, ha valgut la pena, encara que siguin moltes hores d’entreno, per a tant pocs moments com aquests al cap de l’any, compensa! I MOLT!!!!
L’Arnau ha arribat al cap de 20 minuts i escaig, em diuen que en Sanma ha hagut de abandonar, pero eis, l’any que be hi tornem val? i que de a resta poc s’en sap, almenys a aquella hora. Desprès de refer-me una mica, em vaig a dutxar, i torno a l zona, ija em trobo en Tarrès, en Toni, que com sempre, esta super positiu….però falten en Miki, en Cucu, en Charly……EM diuen que la Noe ha abandonat a Alpens. Mentre, arriba l’Ada, que ha fe tota l’última part ambl’Oscar d’Starbike, primera fèmina, Impresionant……..ADA, felicitats!
Son les 9 , estic cansat, i encara que em feia molta il-lusiò per veure arribar a tothom, deideixo anar cap a reposar, demà sera un altre dia, i tenim tota la setmana per parlar-ne.
Ara nomès puc dir que felicitats als tots els valents que han participat, a tota la gent dels avituallaments, a l’organitzaciò., i tambè i sobretot al guanayador, JOSEP CHEVARRIA,

com no!!!!!
ENS VEIEM L’ANY QUE VE DIABLES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!