BLOGGER, NOU BLOG DEFINITIU

DOncs si, definitivament passem a utilitzar la plataforma Blogger, les opcions crec que seran infinites, i segurament, un cop dominat el tema, super personalitazable.

Per ara estara molt limitat el contingut, pero ja podeu afegir a la vostra barra de Favorits, aquesta direcciò:  http://independentbike.blogspot.com/

es on des ara mateix, hi hauran totes les nostres aventures..

Aquest blog, mentre, estarà actiu una temporada, tot el material que hi ha es valuos moltes vegades per gent que busca informaciò d’algo que nosaltres ja hem fet, per tant, aqui estarà.

Gracies per tot!!!!!!!!!!!!!!!!

AMB OBRES

Degut a les limitacions del sistema de blog de Windows live, estem millorant la plana, per poder-la fer mes atractiva, espero que en breu començi a funcionar perfectament, Gracies!!!!!!!!!!!

SELENIKA 2010 ……OK

Doncs ja esta, una mes al sac, la veritat es que era delicte casi no haver-hi anat mai!!!!

COm ja vaig dir ahir, hi anavem en Miki l’Agusti i jo, que hem quedat a les 6, buf….i tal i com he marxat, era per ser pesimista, perque casi no he dormit en tota la nit, i no era per nervis no, però com a molt he dormit 3 hores seguides….be no??? per fer 108 kms a fondo, les prespectives eren bones. En fi, sortir a les 6 de casa, ha servit per arribar aviat a Navarcles, i poder recollir dorsals i preparar-ho tot amb temps, però a l`hora de la veritat, hem arribat tard al punt de sortida, i amb 1315 persones, sortir al mig, vol dir tenir 600 persones davant, durant una bona estona, fallo, gran fallo, però ja n’apendre ja, aixo de no trobar els guants a última hora, no te perdo….Sortida a les 8:02, i allò era el caos total, en Miki i l’Agust no els he vist, ni a la sortida, ni en tota la carrera!!! calculos que soritir darrera, deu suposar perdre entre 3 i 5 minuts, i el mes greu, perdre el tren dels de davant, i el puntet bo per rodar a bon ritme amb gent que et tiba. Els primers quilòmetres han set estressants, però ja imaginava que seria aixi, la gent molt nerviosa, i el ritme alt,

Quan portava mes o menys una hora de carrera, ha set quan he començat a adonar-me que les sensacioans eren bones, i que el ritme podria ser alt, però també m’adonava que estava disfrutant molt amb el recorregut marcat, que la veritat, un 10 per la organitzaciò, pistes genials, i senders super guapos. em passaven els kms volant, tant que el primer cop que he mirat els conta quilòmetres, marcava 70 kms. Abans haviem fet ja 2 avituallaments, que la veritat, he flipat, quina aficiò que porta aquesta carrera, hi havia moltissima gent als avituallaments, però es que a molts altres punts, tambè si acumulava molta gent, i a mes animant a sac!!!! per cert, he parat a tots els avituallaments, a omplir aigua, i a agafar els plàtans que tan be em van, jeje, i relament val la pena parar, perds 30 segons, però com sempre solo veure desprès, el temps perdut a un avituallament els recuperes desprès.

Sobre el quilòmetre 80, m’he quedat sol, he anat de menys a mes, quan vas adelantant a gent, està clar que t’adones que la gent ja va curta de gasolina, i que a tu encara t’en queda, vaia que els grupets que anava agafant, acabaven quedar-se enrrera. Aixo si, cap al km 90, i desprès de fer 10 tot sol, he agafat a un , i hem fet fins al final junts.

Quan portes 90 quilòmetres, i has d’arribar a 108, et dona la impressiò que casi ja esta aixo, però desprès resutla, que 18 kms, donen per molt, i a la Selenika mes. Una rampa de 3 o 4 kms, amb un desnivell dur dur, però que avui, es feia be, no entenc com durant els 108 kms, no m’ha marxat la xispa cap cop, però ei, que genial. Un cop superada la rampa, ens han preparat una part final una mica rebuscada, molt sender, i molta pedra, guapo, aixo si, pero que a aquestes alçades ja carragaven…total, em plantava al final amb 5:26 minuts, posiciò 57 de 1315, encara que s’ha d’entendre, que dels 1315,  300 o 400 es poden descomptar, perque van a un ritme gens competitiu, a disfrutar vaja, i ben fet que fan!

Al acabar, com sempre, un benestar genial, i al cap de 10 minuts, arrivaba en Miki, o sigui 5:36 i posiciò 81,20 minuts desprès l’Agusti, que crec que ha fet un temps genial,  i posiciò 119.

SI haig de resumir la Selenika, ho faria simple i rapid, GENIAL, l’any que ve si puc, hi torno!!!

Previ Selenika 2010

Doncs previ perque es diumenge, i la veritat, en tinc ganes, tot i que crec que em falta un punt de motivaciò, deeu ser que hem fet massas coses aquest any! de totes maneres, ja es veurà, dilluns us explico com ha anat. En principi hi anem en Miki, l’Agusti, i jo, en VIdal s’ha rajat, i en Xevi te problemes amb les bieles, i dic en principi, pero hauria de dir en final crec, perque les inscripcions estan tancades ja. Son 110 kms, amb molta pista, que no vol dir fàcil, i amb gairabè 3000m de desnivell positiu, teòricament es assequible, però a l’hora de la veritat, tots sabem que un cop dins del marder, hi han estones que es passa alguna crisi.  Es una "pedalada" que fa temps que volia fer, i aquest any vaig pensar que no passava. La Selenika es un mite a Catalunya dins el mon del BTT, i no podia ser que no estigues a la llista de fites no fetes, masses que n’hi han, o sigui que diumenge 26, cap a Navarcles i a rezar que surti un bon dia.

Per altre banda, se que a St.Bartomeu fan una pedalada rollo tranquilet, i crec que en Guillem, Charly, Arnau i el nou compi de batalles d’en Guillem, l’Ernest, hi estan apuntats, segur que s’ho passen be….i tireu alguna foto!!!!

Pel que fa a la setmana, res de nou, estressat perdut amb el tema bici, m’havia d’arribar a finals de setembre principis d’octubre, pero res de res, es retrassa un mes, casi res. De fet, ja no es pas nou que aixo surti malament, i sino quan veieu en Xevi, demaneu-lii si pot anar amb BTT, que no pot venir a la Selenika per culpa d’una furgo que va fer desaparèixer tot el material que duia dins, per flipar!! però res, aixo es una història llarga!

Pròxima entrada, Resum Selenika!!!

Ara si!!!

Ara si, tenim el disseny definitiu, i es que l’intenciò, es que tothom ens vegi i reconegui anem on anem. Ahir, tot i fer un dia molt trist, vaig decidir estrenar l’últim disseny de equipaciò, la idea era trencar una mica amb tant de blanc de l’original, i crec que l’objectiu s’ha aconseguit, en general ha agradat, o sigui, que ara el que toca es trobar algù que hi vulgui posar el seu logo i anagrama, i aixi no hem d’invertir-hi tant nosaltres, jeje. Deixo un parell de fotos aqui sota, i pineu vosaltres mateixos.

Pel que fa a la resta de la setmana, ha set una mica rara, relax, intensitat, considero que he perdut totalment la rutina d’entreno, cap setmana aconsegueixo fer el que tenia previst, sort que la base ja esta feta desde principi d’any, i que de fet ara, fent una mica d’intensitat, i una altre mica de base, es pot anar estirant la forma un pèl, perque sino, hores d’ara nomès podria arrossegar-me, jeje.

Demà, aqui Torellò es festa, i aprofitarem per fer una sortida una mica amb calitat, i ja desprès fer la resta de la setmana, en mode de recuperaciò, i a esperar diumenge la Selenika, que ja us explicare com ha sortit, que si surt un bon dia, pot ser molt interessant. En Charly, en Campos, en Miki, Jo, ( l’Arnau no ve,,,,,te un dinar ) Ah! i l’Agusti crec que tambè s’anima, i en Tarrès potser, serem allà. Intentarem crear ja els últims "cartutxos" que ens queden!!

…….OBJECTIU COMPLERT (Arnau)

Estic content, aixi de senzill, ho estic perque l’ambient a Bellmunt ha set espectacular, cada any mes, i hem disfrutat moltissim d’un espectacle que poques vegades podem veure a la plana. Però l’altre motiu pel que estic content, es que tot el que haviem parlat amb l’Arnau,s’ha complert,  i es que tot i el nivellàs que hi havia avui a Sant Pere,  l’Arnau ha aconseguit fer la pujada en 5a posiciò, amb un temps de 31:27,( pujant per Padroses ) aviat es dit…………crec que aixo esta a l’abast de molt poca gent, i per la part que ens toca, o sigui la de bici, es  algo per recordar de tant en tant.  Al final ha fet 40ède la generl combinada, patint i donant-ho tot. Desde el meu punt de vista, un paperàs per haver corregut nomès 3 dies.

La resta de gent que conec, i que tambè eren allà dalt avui, han demostrat que el nivell es alt, Checa, Sala, Roger, Guillem Lopez, Alex………be i tots els que em descuido, felicitats a tots, i gràcies per haver-nos fet passar un mati tan emocionant! Fins l’any que ve!!!

DUATLO DE BELLMUNT, i Folgueroles 11S

Hauria de ser al reves, perque aquest mati, hem nat a a fer la sortida tipica de l’11 de setembre de Folgueroles, i la Duatlo es  dema, però en fi, avui al mati,al final,  en Miki, en Xevi, Jordi Vidal, Charly, que ha vingut amb l’Isma, i jo, ens hem acostat a Folgueroles.

Hem marxat desde Torello, per aixi poder fer una mica de Fondo, i la veritat que l’hem fet, han sortit 85 kms. La Pedalada en si ha set per a mi almenys, molt guapa, tope ciclable, i senders molt guapos, vaja, d’aquells que fan que la MTB, continui sent una bici divertidissima, i que aconsegueix enganxar-te, en definitiva, que es disfruta molt! hem sortit ràpid, molt, massa!! i la veritat es que en Xevi, porta un parell de setmanes minim, amb un punt per sobre meu, i d’en Miki tambè, i ho dic perque  carai, era impossible mantenir el seu punt de velocitat en totes les pujades, sort de les baixades, allà el podia atrapar! a part de ritme imposat, que deu n’hi do, el problema ha arribat quan deurien quedar uns  12 kms per acabar, quan al trevessar un riu, i amb un fort cop de pedals, en Xevi ha trencat bieles, i ben trencades, mai havia vist trencar-ne cap aixi, ha set  per la part on es subjecten els plats, i m’ha sorpres força. La soluciò ha set tornar a Folgueroles amb cotxe de L’organitzaciò, i nosaltres acabar de fer el que quedava.  Hem fet la part final amb Vidal, que la veritat avui m’ha sopres! esta finet el tio!Al arribar ja teniem en Xevi allà,  i poca història mes a explicar. Be si, que hem quedat amb en Sanma que ens veiem el dia 26 a la Selènika, guay! i clar, tambè demà a Bellmunt, que hi ha la Duatló!!!

SI, Dualtó, i hi tindrem l’Arnau corrent-hi, per tant no podem faltar a animar. Jo tinc fe de que fagi una crono de pujada genial, i estic segur que si te bon dia, ho farà. Dilluns en parlarem, però si demà voleu disfrutar veient a la gent patir, ja ho sabeu, teniu cita demà a les 9:30 a Bellumunt, l’Ambient esta assegurat!!!

2 Hores d’Olost (7ns elit) i Terra de Comptes

Podria dir que he superat el finde….amb apovat, justet  però!!

Les 2 hores creia que es presentaven be, i dic creia perque em va tocar patir força, no estava acostumat a els "fogonassos" aquests. Hi vam anar 4, Arnau, Eloi, Charly i Cristian ( jo ), aixo si, amb molt bona companyia, ja que en Pro, ens va fer de manager tota la tarda, fins hi tot ens va muntar una carpa i cadiretes, i per altre banda, les parelles de l’Arnau i l’Eloi, que per cert, van fer uns quants videos, que aquesta setmana muntare per fer un sol video una mica guapo.

A les 4 de la tarda, teniem tot muntat, fem una volta per reconeixer el circuit, pim pam aixo si, i de seguida veiem que serà dur, i que la part final, es molt rapida i delicada. En Pro ho va comprovar, va voler fer una volta per veure el circuit, i va caure!!!!! Ah! molta gent coneguda: Sanma, Juvanteny ( 3rs elit al Final ) Checa, Roger, VIdal…vaia, una bona colla.

Sortida a les 4:30, per endavant 2 hores de patiment. La sortida la ve fer l’Arnau, que tot i sortir calmat, em va sorpendre quan al completar la 1a volta, anva molt endavant. Em passa relleu, i…….comença el sacrifici. Evidentment vaig confirmar, que fer 3 kms, a tope, es bestialment dur, mitja volta i vaig petat, imagino que per darrera, en Charly i l’Eloi van patint lo seu tambè. Acabo el meu relleu, i respiro tranquil, tinc 8 minuts de relax, que passen volant però. L’Arnau esta sent una mitja de 25/30 segons mes ràpid que jo per volta, aixo vol dir, que amb les 6 voltes que vaig fer, duriem perdre uns 5 minuts, el que equivaldria a poder gairebè fer podium,  ens vam quedar en 7a posiciò elit, o sigui, que l’any que ve, potser entrenar una mica aquest tipus de series, no estaria malament., tot i que la posicio tampoc es dolenta del tot, la posició d’en Charly i l’Eloi crec que va ser la 22, que de 46 equips, i per no haver-ho fet mai, tampoc esta gens malament.

Les 2 hores, tot i el patiment, passen volant. En Charly em diu que li esta agradant tambè quest tipus de cursa, que de fet, es diverit. M’agrada! Durant la tarda, s’han acostat a veuren’s en Miki, en Koki, en Cucu i en Toni M, l’Ambient era bo! podria explicar els mil detalls que passen amb tan sols 2 hores de cursa, pero m’enrollaria mes del que ja faig sempre, jeje.  Resum, tarda genial, però amb regust d’haver pogut fer mes, l’any que ve hi tornem!!

 

L’altre part del finde, era còrrer diumenge a Ripoll amb carretera, La Terra de Comptes, 120kms, amb 2100 de desnivell, i amb un obstacle força dur per superar, el Coll de la Creueta, 22 kms de pujada. Soc tan espavilat, que pensava que encara podia sortir mig be, tot i que nomès 12 hores abans, estava fent series de 95/100% de 8 minuts de durada. Ens hi hem presentat en Xevi, Miki, Conrad i jo,l’Arnau no ha volgut venir, jeje, 8 del mati,i…. sortida. La veritat, erem mes dels que em pensava, 150?? potser mes. S’ha sortit amb tranquilitat, però res, a les primeres rampes que hem encarat, m’he adonat que el ritme que esvolia portar, jo avui no el podria seguir, i la veritat, no tenia ganes de patir tant avui. En Miki en Xevi  i en Conrad, si han aconseguit seguir la gent de davant, encara que desprès, i tal com m’han explicat, tambe s’han acabat despenjant una mica, fins i tot en Conrad m’ha comentat que avui no s’ha trobat gens be. En Miki potser era el que anava mes be avui, llastima de trobarse una caiguda just davant seu baixant la collada, fet que l’ha fet aturar, i poc desprès continuar sol cap a Ripoll, on evidentment s’ha desgastat molt, cosa que ha provocat que en Xevi, que venia per darrera, l’hagi atrapat i superat al final. Les Classificacions no les se encara, però en Xevi i en MIki crec que molt bè, en Conrad, tot i el mal de cames jo diria que bè, i jo, com ja he dit a dalt de tot, aprovat just.

Tot i l’aprovat just, puc assegurar que el mati ha set genial, he pogut assaborir la Creueta de veritat, i de pas coneixer-la un xic mes, la veritat es que si, es llarguissima, dura no, però la gent que vol pujar per sobredels seus limits, son els que mes tard o mes aviat, acabes veient totalment trencats a mitja pujada, es lo que tenen aquests ports, que es importantissim regular-se.

Desprès de tanta canya, tinc clar que m’agafo la setmana de recuperaciò, total, em noto sense gaire força, sense gaire xispa, i es que potser,estic començant a notar els Kms aquest any. Jo crec que m’anirà bè, i que crec que em permetrà arribar a la Selenika amb un punt bo, o alemnys jo intentare arribar-hi.

La setmana que ve, Folgueroles, i sobretot la tant Coneguda a la plana DUATLO DE BELLMUNT, on s’hi ha apuntat l’Arnau, a veure com li va, encara que espero de veritat, que la pujada, li sorti un dels seus millors dies, però aixo en parlem dilluns que ve!

Deixo alguna foto de Terra de comptes d’avui, i de les 2 hores, prometo fer 2 muntatges, un amb fotos, i l’altre amb videos!

INTENSIU!!!!!!!

Aixi es com es presenta el cap de setmana, a tope!! Desprès d’una setmana relativament tranquila, nomes dijous vam fer una mica d’entreno serio, amb unes series a la Salut, i fent desprès Coll de Bracons sense exprimir massa, i dimecres la tipica pujada a Bellmunt, on aquests dies es nota que la Dualtó de Bellmunt queda aprop ja, que per cert, l’Arnau si ha inscrit.

Ara, el cap de setmana serà dur, molt dur crec. Avui sortire a estirar una mica les cames, just una horeta i mitja, o poca cosa mes, perque demà a la tarda, tenim el primer examen, 2 Hores d’Olost, on al final crec que hi anirem jo i l’Arnau sols, vaja, nomès un equip. En Xevi te problemes d’agenda amb la familia, ben fet que de tant en tant ja toca! i per tant en Miki es queda sense parella. He intentat conveçer a en Charly, per fer parella amb l’Eloi, però…a veure que en surt.  El que si es segur es que tindrem assitència, en Jordi Carmona (pro) en ve a ajudar una mica, que la veritat, va perfecte per aquests tipus de carrera tenir a algu al Box, i  crec que tambè en Miki el tindrem per allà. Espero que surti una bona carrera, però d’aixo ja en parlare dilluns!

L’altre banda oberta, i per rematar el cap de setmana, es que anem a correr la Terra de Comptes, Xevi, Miki, Conrad, Corral, Jo,i espero que l’Arnau a última hora tambè s’hi animi. Son 140kms, amb un port nomès, aixo si, dur de veritat, La Creueta. La meva idea es agafar-m’ho com un entreno, i si em trobo molt molt be, anar a fer un bon temps, i sino, a no estressar-me gaire, ja que queden cosetes encara per acabar la temporada, i son importants per mi, per exemple la Selenica.

Dilluns o si puc abans, us explico com ha anat, que espero que almenys una carrera de les 2, surti bè, que ara ja comença a tocar altre cop.!

Tranquilitat i………

Bons aliments es sol dir, no?   doncs lo dels aliments no ho se, però el que si es veritat, es que la setmana ha set tranquila, entre cometes. Desprès de la maxacada de dissabte passat, dilluns va tocar  recuperació, amb en Miki vam fer 1 hora i mitja en plan relax, sobre els 45 kms, que creia que m’anirien bè, però va resutar que potser no tant, o que potser no hi va haver prou recuperació.  I ho dic, perque dimarts , amb l’Arnau vam fer una mica d’intesiu,pensant en apretar 2 dies seguits ( dimarts i dimecres ) i vam anar fins a Collsuspina, 2 hores i mitja a bon ritme, o millor dit, ritme alt,  pujant el portet de Collsupina sense apretar exessivament, i tornant cap a Torellò rodant força ràpid.  Resulta però, que dimecres, durant tot el dia em vaig trobar força cansat, i vaig decidir fer el dia sencer de repòs, i deixant per dijous la pujada a Bellmunt, i aixi ho vaig fer.  Però  ahir, tot i pujar molt tranquil, amb en Miki i en Guillem, la sensació de xafat era enorme,  ja no se si es per culpa de la calor, per culpa d’haver començat a treballar i dormir poc,  o de que carai es culpa, total que avui volia reposar altre cop, però he pensat que sortiria a rodar una estona, per notar sensacions altre cop, i  al final 1 hora i mitja a 75%, i el resultat es que les sensacions avui, son molt millors! SORT!!!

 

Ja que aquest setmana no  fem cap carrera, tot i que es fan les 3 hores de resitencia de Manresa, on m’hagues fet gràcia anar, però em sembla que era l’únic, i els equips han de ser de 4, aprofitarem per fer sortida amb els Saturday, aixi en Toni Martinez i companyia, em posaran una mica a ratlla.  Dels  Independent, serem en Miki, Xevi, Conrad, Cristian, Toni que en el fons tambè es dels "nostres" ( ho dic perque tambe li agrada atonyinar-se ) i…….no se si algu mes, l’Arnau no crec….i en Cucu tampoc, que ell si va a Manresa amb els seus de Serragrenyada, de totes maneres, segur que serà un bon mati.

 

Tinc ganes de fer el mes de setembre, que hi han forces coses al calendari, ì que ja anire explicant….per exemple les 2 opcions de la setmana que bè, Terra de Comptes, o Cronoescalada al Turo del’Home, però……..aixo ho explico la setmana que ve…vagi be!!!

GENIAL ( Pas dels Lladres )

I ho dic, perque dissabte, al final, si que vam anar a fer la cursa típica de finals d’agost, que per cert, jo no hi havi anat mai, però l’Arnau, en Xevi i en Miki, si, i buffff, ja sabien on anavem ja, perque jo, per molt que em penses que hi han 20 kms de pujada nomès començar, i per molt que m’ho diguessin, fins que no vaig ser allà,  no vaig poder adonar-me de lo dur que es.

La sortida, era a les 9, i al final erem els que abans he dit, mes en Charly, en Cucurull ( Arnau ), i en Xevi Cubi d’Starbike, que es va apuntar a última hora a fer aquest "fogonasso". Aviat estavem inscrits, i a punt per fer la sortida, crec que deuriem ser uns 70, mes o menys. El perfil de la cursa era ben clar, els 20 primers kms, s’ascendien 1600, aviat dit, i desprès tot baixada………….o aixo em pensava jo………………….

La sortida, tot i que ràpida, la vaig trobar bè, les pulsacions pujaven, però res fora de lo normal, com altres vegades passa, imagino que tots, almenys allà davant, sabiem el que ens esperava. De tots els de l’equip, em vaig posicionar darrera, be, en Charly i en Cucu un pèl mes enrrera,  controlava en Xevi i l’Arnau que eren els que tibaven del  grup, i la meva idea era quedar-me allà, anava comode, i sabia que quedava molt. Fins aqui tot be, deuriem portar 3 o 4 kms, quan en un sender sense dificultat, em patina la roda de darrera, i caic jo i la bici a baix, res poc tros, i poca cosa……………….o aixo semblava, total ,havia perdut 1 minut com a molt, i aixo era recuperable, o aixo em pensava. El problema, va ser que començaven a venir rampes molt dures, dures de veritat, i aixo vol dir pinyons grans, llàstima que va ser aqui, quan em vaig adonar que algo no anava be, al posar els 2 o 3 pinyons grans la cadena saltava, però el mes greu, es que al ficar el gros , la cadena em saltava als raids, estava al-lucinant, necessitava com mai el pinyò gran, i cada cop que el posava, pam, cadena fora, el cabreig que portava a sobre, era impressionant, no em passa mai algo aixi, i m’havia d’anar a passar aqui….resultat, doncs pujar les rampes mes dures a peu, perque no sabia que carai passava, i evidentment, anava  totalment passat de voltes durant molta estona. Em van venir ganes de plegar, perque amb algo tan curt, i haver d’anar aixi, desanima i molt, però fa un mes ja vaig haver de plegar a la VIP extrem , i allà si que no hi havia res a fer, aqui, com fos, havia d’acabar.

Desprès del cabreig que vaig agafar, les coses van tornr mes o menys a lloc, en Cubi m’atrapava per darrera ( havia puxat al poc de començar ) li cometo el que em passa, i em diu, pot ser la patilla del canvi??? i pam, CLAR!!! deuria doblar la patilla un pèl quan em va patinar la roda al principi…vaig tensar cable, vaig provar una mica, i al cap de res tenia el canvi relativament ajustat, ara no m’anava be, amb els pinyons petits, però tan era, per pujar tot el que quedava, no em feien falta! jeje. Ens animem una mica, i començem a recuperar, fins al punt, que pu començar a veure en Miki, i tambè em sembla veure en Xevi i l’Arnau davant, que desprès veig que si, son ells.

En Cubie em comenta que deuen quedar uns 6 kms de pujada, i jo prenent alguna referencia visible quan ho veig clar, dedueixo que el grup on van l’Arnau i en Xevi, es el capdaventer, i que ens deuen portar uns 3 minuts. Crec que els podem recuperar, però el desgast fet fins allà, i el meu gran error, encegant-me en recuperar, que es no menjar res, m’acaben passant factura, el tram final de pujada, el faig mes lent del que crec que es podia fer, i mes aviat crec que perdo un tros. Els de davant, Arnau i Xevi inclosos, van un punt per sobre, inclús en MIki crec que esta pujant be, de fet em treu uns 40 o 50 segons un cop coronat el Pas dels Lladres. Comença la baixada, penso que vull anar ràpid però buffff….. si es impossible descansar! durant 3 o 4 kms, el descens es un trenca braços, però sobretot trenca dits, es impresionant lo dura que es pot arribar a fer una baixada, i adonar-te que no pots anar mes ràpid, nomès perque no et veus en cor de frenar, crea molta impotència. Desprès vaig saber que en Xevi havia adelantat a l’Anau en aquell tram, o sigui ens podem fer una idea, mes que tècnica, feia falta molta força i resistencia de dits.

Jo mentre, baixo com puc, atrapo amb un dels que a la sortida jo mateix, havia deduit que estaria a davant, i ho estava, però els d’Independent bike, cada cop el deixavem mes enrrea, jeje. Avituallament, 1 got de Coke, i tiro a baix, no menjo res, i aqui el meu gran error, pensava que tot era baixada, i si, a l’acte si, atrapo a un altre, desprès en Miki, i em dc a mi matiex que potser aquest tram estic baixant massa ràpid, però i que, es tracta de recuperar, i ja esta, aviat serem a l’arribada…………o aixo pensava jo, fins que de cop, s’acaba la baixada i començem una pista, que convençut que duraria poc, la faig a plat, llastima que al cap de 2 kms, m’adono que no durarà pas poc no, al contrari, durarà molt, i aconseguirà buidar-me, tant, que a l’ulti tram, que es asfaltat, i sense gaire pendent, acabo pujant amb tot el ferro, vaja, plat petit i pinyo gran, un desastre, gran error avui, al no haver tingut previst aixo, l’any que be….ho tindre mooooooolt amb compte!

Desprès si que quan començen els últims senders, ja serà tot baixada, i no sense algun problema, els faig, i em planto a l’arribada. PER FI!!!! En Xevi fa cara d’estar content, normal, crec que ha fet 5È, i em diu, ha guanyat l’Arnau, i jo….si????????uauaua, genial!!!!!! no es fàcil guanyar una cursa aixi, pero ho es menys encara ficar a 4 de l’equip a dins el top ten, i amb pocs minuts de diferència.

En Xevi Cubi, va arribar poc desprès, havent pinxat mes d’un cop em va dir, vaia dia tambè per ell. En Cucu, tt i no venir en plan competitiu, al igual que en Charly, s’en va ensortir prou bè, realement pensava que trigarien mès, però no, ho van fer genial tambè.

Resum, gran Carrera de tots, però sobretot l’Arnau, que ha ficat INDEPENDENT BIKE TORELLO al mes amunt d’un podi,o sigui, que si us el creueu, ja el podeu felicitar,  i com no, recalcar tambè la carrera d’en Xevi, que tot i estar en un terreny queo li es gens favorable, va fer una carrera per remarcar tambè.

FINS AVIAT!!!

Anem al pas dels Lladres?

Com que ja va tornant tothom, uns amb mes globus vermells, altres amb un gos a sobre que…….oi Arnau? jeje, altres perduts ( Tarrès ), altres amb una mca massa de civada al fetge oi Charly, jeje, De fet, dimecres varem fer una mini sortida que va estar força be per els que…………volien anar a menjar coca, jeje erò que de pas, va servir per veuren’s una mica! Hem pensat que la millor manera de reagrupar forces es anar a fer el PAS DELS LLADRES, una "pedalada" a Planòles,  que res, es curta, nomès 40 kms. Segurmament serem uns quants, però qui vulgui ja sap on pot contactar i apuntar-s’hi.  No poso enllaç d’informació perque simplement, aquests d’allà dalt, poca informació posen, però se que l’hora de la sortida es a les 9, a davant del Casino de Planòles ( ja m’explicareu quina mena de casino han de tenir ) vaja, qua hauriem de sortir d’aqui sobre les 7 del mati, o 7:30.

 

Tema a part, i com a informació personal, es que em sembla que estare un mes sense bici de BTT, he decidit fer un canvi, i em toca esperar fins octubre, potser serà massa!!!! però es el que hi ha.

 

Tambè se, encara que ho te ben calladet, es que en Carrasco te ja el tema carretera a punt, a veure si es deixa veure una mica, i alguna hora ens explica una mica per on van els tiros, o millor dit, per on els porta!! que el tenim una mica desaparegut!

 

 

ENCIGALADA

JEJE, m’agrada el nom, però el que potser no m’agrada tant, es quan desprès d’una encigalada, acabo petat com ahir. Fa dies que vull reposar una mica, i no trobo el moment,  però espero que lo d’ahir em serveixi per descansar uns dies ara, i mes aprofitant que la resta d’INDEPENDET’S Bike’s estan de vacançes uns dies, tot i que alguns ( Miki, Campos, VIdal, Koki…… ) descansar lo que es diu descansar no crec, perque als alps, i punjant "muntanyetes" de les que hi han per allà, poc es descansa, jeje, l’Arnau si descansa del tot, en Tarrès ni idea, en Charly esta perdut, però ja tornarà ja, en Guillem te prou feina amb la dona ( tornaran a ser  pares ) tot i que alguna escapadeta hem fet, o hem intentat ,crec que ara amb tubeless ja no haurem de tornar  nomès de començar,  i algun del que es queda per aqui, en Conrad, es el que em fot la canya com la d’ahir.

La idea era fer algun dia una mica de ruta  llarga, la setmana passada es va quedar amb intent, ja que la ruta va ser pel Montseny, Turó de l’Homes etç, poc mes de 120 kms, però la d’ahir ja va ser mes…….llarga. Em van sortir 185 kms, tampoc es tant no? el que n em pensava es que arribaria tant buit com ahir, feia dies que no em passava, per aixo tinc motius per descansar uns quants dies.

Sortiem a les 7 de Torellò, i el punt mes lluny on voliem arribar era Coll de Pal ( 2050 m), ens hi va acompanyar l’Andreu Illamola, que el tio es incombustible, i un company de tots dos, que tot i no ser molt jove tampoc, deu n’hi do com pujava l’home.  Vam sortir cap a Ripoll, amb un dia, que teniem por que fos complicat, però que al final ens va respectar molt, fent força sol tot el dia, i sense fer gaire calor. Passant Ripoll, arribem ja cap aCampdevanol, i desde allà, es puja el coll de Merolla ( 1070m ), es un port suau, que un cop coronat i sense gairebè adonar-t’en et planta a la Poble de l’Illet, es una bona carretera, que va pi cant en baixada, d’uns 10 kms.  POrtavem ja cap a 70 kms, i com que fan una coca molt bona, i algu tenia una pastisseria clissada, ens parem a menajr una mica, però res, poca estona. De seguida enfilem direcciò Guardiola de Berguedà, que està relativament aprop de la Pobla, uns 7 o 8 kms, i desde aqui, una petita carretera que ens porta a Bagà, poble que es ben bè al peu de Coll de Pal.  Sabia que tenia 19 kms de pujada, que gairebè son constants, no hi ha un sol descans enlloc, tot i que algun cop ho sembli, però realement no es aixi, es simplement, que hi ha algun punt que desprès d’una rampa força dura, hi ha algun punt que es puja mes suau, però res de descans, perque allo sempre tira amunt. Els 2 primers quilòmetres, son de bon fer, desprès, entre el 2 i el 4 mes o menys, hi han rampes força duras, sense raconades, vaja,que pujen de deret. Desprès, i mentre encara podem veure arbres pels costats, hi han uns 4 quilòmetres on per mi, eren de molt bon fer, sempre amunt, aixo si, però es a partir d’aqui, desprès d’una corba a la dereta, quan s’enfila d everitat, estem al KM11, queden 7 encara, portem ja força pujada, però nomès estem a 1400, perque ss’entengui una mica, qui conegui la zona de la plana de Vic, es com pujar la trona, sense descansos esà clar, però que quan ets a dalt, no has pas acabat, et queda pujar un Bellmunt, que son els 7 que falten i els 600 de desnivell que queden per ascendir encara, a que us en feu una idea???  Es tracta d’agafar-s’ho be, de fet, la meva idea ahir era fer totes les ascensions a 90% de pulsacions màximes, i al tram final, apretar durant un parell de minuts.  Reconec que en algun punt, vaig apssar d’aquest 90%, però es que era inevitable casi!

Desprès de Coronar, 4 fotos, que aixo ho haig de guardar jo, i tornada, baixem fins a Bagà, i agafem la carretera nacional que va fins a Berga, que buff, pica a baix, però es va fer durissima, es evident, que el ritme  que s’agafa es molt important a l’hora de passarte de voltes o no, i nosaltres en aquell tram, anavem a bon rtime!!

De Berga cap aqui ja eran casi tot tobogans, puja baixa, ah!! el pantà de la Baells està molt guapo i plè, jeje. A Vilada vam parar a "repsotar" i desde allà fins a Borredà a bon ritme. Despres ja cap el Collet de Sant Agusti, on ens quedava la ultima pujadeta, que a aquestes alçades, ja es feia dura, i sino que li demanin a l’Andreu, son 3  o 4 kms, però ufffff, enganxen! però es passa aquest petit port, i ja cap a Alpens, puja baixa altre cop, sort d’en Conrad que ens anava tibant, perque encara ens quedava arribar a Sant Boi, i el petit quilòmetre que hi ha abans de arribar a dalt de la Trona, que desrès si, que es tot baixada. La meva idea era anar fins a Manlleu per acompanyar a aquell parell, però un cop a St,Hipolit, em quedaven poques ganes, nomès tenia ganes d’arribar a casa, i veure molt molt, i si, de menjar-me un plat d’arròs enorme, que es el que vaig fer. Em notava molt buit, i a part de que es una mica normal, crec que no es pot arribar aixi desprès de 185 Kms, de totes maneres, i pensant una mica, crec perque va ser, però……no ho puc dir! donaria pistes de les meves debilitats!!! jejeje.

Quan descarregui les fotos, poso la que demostra que vaig ser allà dalt, que em fa ilusió i tot!!!

 

Vacances!! i Saturdays Family

Si, tot i els meus lios per intentar fer be les vacançes, la veritat es que ja hi soc, si de Vacances!! i que millor per començar-les, que fer una sortida una mica maca amb els de la Saturday family, qus son una colla d’aqui Torellò, que s’agafen la bici d’una manera genial. Total, que dissabte a les 7, començavem una ruta que ens portava a St,Julià de Vilatorta, Sant Hilari, pujant Collsesplanes, Arbucies, Coll de revell,  Viladrau, i  ja Vic, Roda, Torellò.  Erem molts, cap a 15 o 20 crec, i van haver-hi estones de les bones, amb piques sans, que quan s’agafen aixi, son agradables i tot! total que el mati va donar per molt, però resumint, es que va ser un mati de dissabte genial.

Ah, i com vaig prometre, i tot i que encara no estava acabada, aviat, amb alguna d’aquestes sortidetes, tindrem comapny nou, i.,,,vaia un, jeje, de moment te la bicicleta aixi, casi a punt ja, lo dolent es que sempre l’haure de veure a davant meu,  aixo no m’agrada gaire!!! però en fi, aqui deixo la nova joieta…….

Quin lio!!!!!!

Doncs si, a aquestes alçades i ben liat. I perque? doncs perque ve estiu, i tot el que hem aconseguit desde principi d’any, la forma vaja, no la vull perdre!!!!!! el que rumio, es com fer-ho per no perdre massa, del que he guanyat fins ara.  Estic intentant planificar-me una mica les vacances, no fer-ho tot a lo boig, i dins les 3 setmanes que tinc lliures, en vull fer una de repòs total, que siguent bo amb el meu cos, crec que a aquestes alçades ja s’ho mereix.  Desprès de la VipExtrem, i de la crono de GesExtrem a Vallter, l’objectiu mes proper que hi ha, es la Turbon Tour NON STOP, i per arribar-hi be, s’ha de fer  un stop and go, jeje.  Hi he estat rumiant aquesta setmana, i he decidit fer carrega, hores i calitat, incloent-hi dissabte una sortida amb els de la saturday, que segurament,  hi hauran alguns "palos", i per tant, serà l’últim dia de canya, perque la setmana que ve, penso reduir volum a sac, menys hores….per fer la seguent, repòs total , almenys 4 dies, però si pot ser 5, millor!

Deixant de banda  les meves menjades de cap, el que tinc ganes de fer, un dia de vacançes, es una sortida amb tots els que poguem coincidir, amb btt, intentare aglutinar uns quants, jeje. Mentre no ho faig, toca anar sol, com dissabte passat, que com que ningu li va anar be de venir, em vaig llevar a les 7 del mati, vaig agafar la BTT, i pels pantans, vaig fer Torellò, PLata d’Aro, feia un bon dia, i em venia de gust.  amb 4:34 minuts em vaig plantar allà, aixo si, vaig anar per feina, massa potser, però que hi farem, em venia de gust rodar a bon ritme.  La veritat es que es tota una aventura fer aixo sol, aventura perque ho trobo divertit, un cop al carrilet, no pares de trobar gent, uns mes râpid, altres mes a poc a poc,  nose, m’agrada fer un canvi de xip aixi de vegades……

Res, que es dijous, que demà agafo vacances i que…………ES VERITAT!!!! la setmana que ve tenim feina, l’Arnau tindrà "flaca" per fi! una Colnago CLX,  molt guapa, i a mes, muntada a la carta, com a mi m’agrada, i amb tants dies de festa, ho podrem fer sense presses, la pròxima entrada, prometo fotos de la nova "nena" d’Independent Bike!!!!!

Ah!! i que m’en descuido, en Pep, es a Italia, a l’Iron BIke, però el noi no agafa el telèfon, aixi que no tinc ni idea de com es troba, espero que be, i que si pot ser, li vagi encara mes be que l’any passat.

Fins……..aviat!

Final GesExtrem

Doncs com vaig dir divendres, quest finde es va fer la crono a Vallter, que tancava la temporada. Era com una despedida local, ja que fins l’any que ve, amb molts, no tornarem a pedalar junts. Hi erem casi tots, i dic casi, perque em va ver enfadar no veure en Pep, ni en Carra, ni en Campos…..els seus motius tindrien no? la questiò es que de totes maneres, es presentava una crono que era una icògnita, sobretot pel primer lloc, ja que entre l’Arnau i en Toni, el que arribes a dalt primer, guanyava. La rsta anavem una mica d’espectadors, be, jo havia de lluitar pel 3r lloc, però sabent que es descompta un resultat, i que el pitjor resultat d’en Miki, havia set un 0 de l’abandonament a Cabrera, poc tenia a fer, ja que el que jo necessitava, es vingues gent, per restar punts amb en Miki, vaja per ficar a algu entre jo i en MIki, com per exemple va a passar a Belmunt, on ell va ser 3r, i jo 5è,  però la gent que li podia restar punts, no hi era! de totes maneres tan se val, el fet era disfrutar, i ho vam fer, i molt!!!!

L’escalfada tipica de Camprodon a SetCases, va estar molt be, mes tranquila que altres vegades, però que s’agraeix, dona temps de parlar amb casi tothom, i de pas, el tram fins a Setcases es fa molt distret. Res, que a les 10 en punt la Mònica encenia el petardo i………….quedaven 12 kms de pujada durs. En Miki nomès de sortir, fot un "palo", però de seguida para, total que ens posem 4 a davant, Arnau, Toni, Miki i jo, en Marc ve una mica per darrera, i imaino que la resta tambè, però es que ni tan sols em giro un moment! de seguida en Miki i jo ens despenjem, i al cap de res, ell tambè em diu que no pot amb aquell ritme,  jo el que faig es mantenir el ritme, i el despenjo una mica, imagino que sino decaic, tinc el 3r lloc assegurat, tot i que en algun punt, mes enllà de la meitat, miro enrrera, veig que el tinc mes aprop, i per si de cas, apreto una mica, lo just per mantenir la distància. En Toni i l’Arnau ja no els veig, estan pujant molt molt ràpid crec, impossibles de seguir!!!! aquest any sem fa mes llarg que l’any passat, serà que ja conec el recorregut? no ho se, però tot i això, quan m’adono, ja estic encarant la part final, que es un seguit de "S", que un cop suprades, tens Vallter al sac. Quan arribo a la última "S", en Toni, i per no variar, està animant a sac, no perd mai la xispa aquest home, ni fotent-se una tunda com la acabava de fer!

 

Un cop a dalt, em diuen que ha guanyat en Toni, però el mes bèstia, es el temps, 41:30, ell venia amb la intenció de superar el seu rècord de 46:30, i recordo tambè, que el temps de l’any passat del guanyador, va ser 48 i escatx, l’Arnau, doncs el va baixar, si, i ja es veu que molt, ni l’Arnau que fent un tiempazo tambè 43:37, va poder amb ell. Darrera meu,que vaig fer 47:06 va arribar en Miki, amb 48:10, i darrera ja en Marc i poc desprès en Charly, que guanyava a l’Eloi per poc, genial pujada tambè. En Castells, Sam….Pere, Moli…..anaven arribant amb pocs minuts de diferencia, i s’anava formant a dalt un bon ambient.

Total, que amb 1:30 tots ja erem a dalt, tampoc es tanta estona..crec que en general, tothom va pujar força be, de fet es notava a tots contents, fotos, recuperar forçes, i petardo de final de GesExtrem, feien del mati, un dissabte molt agradable, i es que moments aixi, durant l’any, gratifiquen les hores d’esforç.

La GesExtrem ha tancat la temporada 2010, i si m’hagues de quedar amb alguna cosa de les 4 carreres, em quedo amb la felicitat que vaig veure a la cara d’en Toni, de vegades, petits detalls de vegades, son mes importants que grans carreres,i en Toni, s’havia agafat la crono de Vallter molt en serio, i veure que aconseguia l’objectiu final, i a mes de troç, el va fer explotar de felicitat, m’en alegro per ell, es un exemple a seguir, n’estic segur!!!

Ara toca transició de veritat, intentarem disfrutar de la bici, però desprès d’estiu, continuem, el pròxim objectiu j el tenim marcat amb una creu. 4-9-2010, TURBON TOUR NON STOP…

CLASSIFICACIÓ:

TOni Martinez         41:37

Arnau Soler              43:59

Cristian Arroyo        47:06

Miki Font                  48:10

Marc Corral              51:55

Carles Bragado       53:25

Eloy                            55:33

Jaume Castells        57:07

Pere Vila                   57:35 

Sam                         1:01:41

Molina                    1:02:10

Carles Sadurni      1:18:57

Joan Gonzalez      1:24:53

Farrus                      1:28:59

 

 

 

 

 

 

 

Ultima BTT GesExtrem

Demà, i desprès d’una setmana molt tranquila, la calor mata massa, toca l’última de la GesExtrem, es una clàssica per els que fan anys que participen, però jo tot just serà la segona. Es asfaltada si, però no per aixo treu el punt de "pique" qui hi ha. En Toni Martinez ja ha dit que ve a guanyar, i que intentarà fer record absolut de totes les edicions que s’ha fet la pujada a Vallter. L’Arnau, que va lider, però que sap de sobres que aquest any no es tan comode com l’any passat, aquest mati ja rumiava com faria la pujada, tot i que a l’hora de la veritat, segur que no surt res tal i com ho hem pensat. Ens tocarà espera al final per saber i poder dir qui gunya aquest any. Jo, intentare mantenir el tercer lloc que vaig aconseguir desprès de Cabrera, però en Tarrès, Miki, Carra, Campos, Corral…….crec que no ho posaran fàcil, aixo si, penso que es pot fer be.

Desprès d’aixo, ja hi han pocs plans, fins setembre…..poc hi ha, crec que m’animare a fer una cicloturista a l’agost, la Perico delgado, que despres de les vacances, crec que serà una bona manera de tornar a agafar una mica de forma, encara que qualsevol cosa interessant que surti, la fare! Aixo si, la setmana que ve, si aconseguim ser un grupet guapo, he pensat, o hem pensat amb l’Arnau, fer dissabte al mati, Torellò-Platja d’Aro, un cop a l’any com a minim, toca fer-la,  va ser, fa uns quants anys, la primera ruta llarga que ens vam atrevir a fer, i que tot i que ara ha canviat tot molt, a mi m’agrada fer-la un cop l’any, en plan tranquil o a passar-ho be de relax, vaia que si algu no sap que fer dissabte que ve al mati, ara ja li ha sortit feina!

Per  cert, deixo les classificacions de GesExtrem desprès de les 3 curses que hi han disputades…..però segur que demà, aixo canvia!!!!!!!!!

VIPEXTREM, Genial…………fins on vaig arribar!!

Com ja vaig dir, aquest finde teniem una cita amb la zona de Tarragona, i amb un repte força interessant, inscrits a última hora, ens vam presentar divendres a les 8 a Vimbodi i Poblet, Hi anavem en Tarrès, Miki, Charlie, Agusti  i jo, llàsstima que l’Arnau no va poder venir, hagues set ja genial . El tema era agafar dorsals aviat, i mirar d’informar-nos una mica com seria el recorregut del dia seguent, cosa que la veritat, no vam aconseguir! però tan era, ens esperava un dia plè d’aventura i de recorreguts inèdits.

El mateix divendres, la organitzaciò va fer un sopar conjunt entre tots els inscits que von voler, amb un entorn molt guapo, i la veritat es que va estar prou bè. A mes, ens vam passar mig sopar rient i garlant amb en Santi i l’Ada, son incombustibles, no es perden ni una!!!!! total, que quan ens vam adonar, era hora d’anar a dormir.

A les 6 en punt tocava el despertador, la sortida era a les 7:30, vaja que teniem temps per fer un bon esmorzar, a mes convenia, ja que es preveia que faria molta calor. A les 7,  ja erem a la zona de sortida, l’mbient genial, i es que amb casi 400 inscrts, la cosa prometia.  No feia gens de fresqueta, buffffff la que ens esperava, si ales 7 ja estavem aixi………jo havia decidit sotir amb un sol bido, ja que no em venia de gust portar eines a l’esquena, i per tnt ocupava l’altre portabidons. Vaig dubtar força, però veient que hi havien 8 avituallaments,  vaig agafar el xip de que la ideia, seria parar a tots, i omplir a tope cada cop, ja que la mitja era de que cada 18 kms, hi hauria avituallament, potser sembla temerari, pero 1 litre d’aigua cada hora, crec que era suficient.

Amb una mica de retràs, la organitzaciò ens feia un mini Briefing, però res que no sapiguessim ja, i a les 7:40 gairebè, es donava la sortida, quin estres!!!!!! si ni ens vam poder tirar una foto amb el Santi i l’Ada! Per cert al mati, coincidia amb el Dani ( doo4ever ) que vaia un altre, esta a tots els pallats tambè.

La sortida tot i que hi havien per davant 130 kms, era a pinyò, vaig intentar posicionar-me força endavant, la ideia era estar al cas de la gent que esperava que tires, alemenys dels que coneixia, ja que si em veia amb força, intentaria aguantar-los. En Tarrès tambè agafava posicions a davant, no volia problemes tampoc, en Miki vaig soposar que m’anava a darrera, i l’Agusti i en Charlie, tenien una altre ideia que er sortir amb prudència ja que el recorrègut era molt llarg.

De seguida ens plantavem a la primera ascenció del dia, que tot i ser la mes llarga, era clar que no seria la mes dura, encara que al principi, sempre costa una mica agafar ritme. Em trovaba be, i mica en mica vaig anar escalant posicions, fins que al coronar, vaig suposar que estava entre els 10 de davant, ja que veia a cada raconada de la pujada, en Mill…Dani…….que era els que al principi havia vist a davant. Començava la primera baixada, i aqui, de seguida , vaig adonar-me que el terreny seria un dels punts durs del dia, basicament per la mecànica, molta pedra, molta, i sobretot mols llimada, de la que talla, decidia no arriscar, i baixar fi, traçant sense arriscar, i mirant d’evitar totes les pedres que pogues. Em sorprenia que ningú per darrera m’atrapes, però vaig suposar que no era l’unic que volia baixar amb calma. Res, que quan m’adono ja estic al primer avituallament, omplo el bidó i em mejo un plàtan, i encaro la segona ascenció, el ritme es bo, vaia el considero molt bo, perque no em trobo gens collat, i noto una sensació de ritme molt bo, de velocitat, em trobo be, i estem a l km 30, vaia, que per mi mateix em dic que be, que ja teniem un tros superat, i casi sense desgast.

Encaro la segona baixada, km 40 aproximadament i………………..totes les pors que m’havien voltat pel cap, però que m’en havia oblidat, pensant amb lo be que em trovaba, se m’apareixen de cop, sento un pet fort a la roda del darrera i de cop sense aire!!!!!!!!!!!!!! acabava de tallar la roda!!! buff em cau el mon a sobre, si estava vigialant!!!!!!!!!!! alguna pedra se m’havia passat pel mig, no hi havia temps per pensar, treca camera, desmonto roda, i poso camera ràpid, trec una bombona i inflo, Quan estic muntant la roda passa en Tarrès, i al cap de poc en Miki. Res que monto la roda, em sembla que amb poc aire, però penso que ja inflarè al pròxim avituallament……….aixo pensava,  perque al cap de 1 km,  la camera deia prou, tornava a punxar, i allà ja em queia al mon a sobre del tot, ja era massa, per tan poc tros, m’assento  i espero que arribi l’Agusti o en Charlie, nomè vull una  altre camera, i ja agafar-m’ho amb calma.

Passa la gent, i arriba l’Agusti, i entre els 2 fem un apanyo amb la camera vella per veure si puc taponar el tall, però ja m’adono que allo no es la soluciò, li dic que continui, que jo intento arribar al pròxim control, i allà avisarè que plego. Mentre vaig camiant, em m’atrapa en Charlie, li explico el que m’ha passat, li desitjo sort, i veig com s’allunya. Jo arrbo a la carretera, on un Mosso d’esquadra, em diu que Vimbodi esta a uns 15 kms cara avall, i tinc 2 opcions, esperar a que em vinguin a buscar, o tirar avall mica en mica, ja que puc posar molt poca pressiò a la roda, si en fico massa, em surt la camera pel tall. Tiro avall, i sl cap d’uns 35 minuts, em planto a Lloc……Per mi , Fi de la VipExtrem 2010! Desanimat a tope, però es part del joc, de vegades, ens toca.

Queda molta esotna perque arribin els primers, i vaig decidir anar a la piscina una estona, quin guio tan diferent al que tenia pensat! sobre la 1 del migdia, vaig al pavello, i veig que no soc l’únic que ha abandonat, Molta gent ha hagut de plegar per probelmes similars als meus, i algun  altre pel tema de la calor, que la veritat es que era bestia. Mentre espero, veig arribar en Dani, ell tambè ha set victima de  les pedres, neumàtic rajat…vull dir, si es que realment a mi m’ho van semblar de molt esmolades aquestes pedres.

Menjo la botifarra que no m’havia guanyat – per no acabar clar- i sobre les 3 arriba el primer, Robert Pedrosa, no el coneixia, però, segur que pedala molt! en Mill arriba uns 15 minuts desprès, i a partir de llavors ja va sent un degoteig constant, espero que els Independent Bike, no triguin gaire a arribar………En Miki arriba 19è, a 1 hora del primer, però amb quedoamb lo content que arriba, de fet, tan sols poguer acabar ja es un repte! Em comenta que en Tarrès ha tingut molts problemes de Ppunxades tambè, cosa que quan arriba, 28e, em cosntata, ni tan sols ha pogut acabar amb el neumàtic que va començar, ja que evidentment tambè l’ha tallat, però amb la sort de fer-ho aprop d’un punt d’avituallament, on tenien neumatics d’emergencia. Resulta que ha punxat 3 o 4 cops, i a mes ha hagut de canviar la coberta, tota una odisea….Mentre anem esperant, arriba l’Agusti 48e, molt be per ell, la veritat, molt per sobre  de la mitja. Ahhhh i abans ha arribat la primera femenina, l’Ada, que amb 9:21 minuts, acba molt molt per davant de qualsevol altre femenina, esta forta aquest any!!

Ja nomès falta en Charlie, que no tenim ni idea de on serà. Mentr l’esperem, en Tarrès em dona una mala noticia, els han obert el cotxe, i els hi ha robat tot el que hi havia dins, no entenc, com fins i tot almb llocs aixi, ha d’haver-hi gent tant poc…millor em callo…….En Charlie arribarà, i a mes de estar K.o, li haurem de dir, que li han robat tot, vai amanera d’acabar el dia……….al final arriba, 139e, no esta malment, però el pobre queda de pedra quan li diem el que li ha passat….Nomès ens queden ganes de marxar ,i un cop tot recollit, e el que fem..

Deixem un cap de setmana, que sino fos per la putada d’en Tarrès i en Charlie, i personalment del meu abandonament, hagues set rodò. El que si em queda clar, es que per poc que pugui, l’any que be hi torno…..però amb rodes molt gruixudes!!!!!!!!!

Fi d’una setmana intensa, èn que no vaig poder fer el que volia, però que demà, si no hi ha res de nou, penso recuperar, agafare la flaca, i penso fer Bracons i la Slut com si fos una carrera en solitari….que dissabte que be, tenim GESEXTREM a Vallter!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2a Remesa de Equipacions!!!!

Vist que la majoria de gent, s’ha "queixat" de lo embrutadis que resulta el culot blanc, per la nova remesa, he fet una petita modificaciò, que es posar la part de la badana negre. Ja de pas, i aprofitant que fins l’any que ve, en principi no es tornara a fer roba, he afegit una mica de color per fer algo mes viu el disseny. El resultat, mes o menys sera aixi.
Els que hi pogueu estar interessats, contacteu amb mi, ja sigui per roba d’estiu, com per roba d’hivern!! jo em posare en contacte amb tots els que fins ara, m’heu demant ja mes roba.  En principi estaria llesta per la 2a part de la temporada, desprès d’estiu vaja, però perque sigui aixi, cal que acelerem el procès de demanar tot el que volguem, ja sigui mallots, culots, mallots maniga llarga……manguitos, paravents…. hi deixo la proposta , i espero respostes! gracies!!!

UFFFFFFFFFFF

Ens hem passat l’hivern i la primavera renegant del temps, pluja  fred a sac, però carai, quan ha arribat la calor, ho ha fet de veritat!! i la setmana que ens espera……el que mes em preocupa, es que la setmana que ve, dissabte en concret, ens espera el que ja vaig comentar la setmana passada, la VipExtrem, a la que per cert, l’Agusti s’hi ha animat a venir tambè, clar que si!  com dic em preocupa força la calor que farà durant la carrera, perquepel que anuncien amb el temps, sembla que les temperatures van amunt, i la zona de Tarragona Lleida, que diguem, no es pas una zona fresqueta a l’estiu.  No ens queda mes remei que anar-hi, i explicar-ho la setmana que ve.

Aquesta setmana, i aprofitant que no hi havia cap carrera, he fet càrrega, forçes hores, barrejdes amb una mica de calitat., fent força carretera, que em sembla que m’hi estic acostumant massa! aixo de tenir sempre la bici neta, m’agrada massa! jeje, de totes maners, dissabte, i per fer un ultim entreno llarg, en Miki va plantejar fer una sortida de les que fa dies que no feiem, per la zona del Ripollès, Faltava gent, Arnau que es va agafar finde de relax, Tarres, Charlie, Campos, Carra……Però tot i aixo vam acabar fent un bon grupet, en Marc Corral, en Guillem, l’Agusti, en Pere Vila, i evidentment en Miki.  Vam començar pujant Coll de Jou, un port de uns 13 kms i uns 800m de desnivell, de bon fer, però que te algun puntet que amb tanta pedra arriba a cansar força. Vaig tirar, a que volia pujar a un bon ritme, ja que feia dies que no apretava, i la veritat es que v sortir una bona ascenció, tot i que de seguida ja arribava en Miki..i darrera Marc, Agusti……..en Guillem li va cstar una mica, i ja va vbe, que el tenim massa ben acostumat, i de tant en tant una mca de canya no fa mal! El descens, cap a ribes, guapo guapo, les vistes, tot i que les conec, impessionants! però clar, un cop has baixat, toca pujar altre cop, i Ribesaltes, que era el seguent port que tocava, no era un repte fàcil, El recordava dur, mes que res pels quilòmetres que te, cap a 16, i realment el que recordava era cert, du de cullons,com et passis de punt a algun lloc la pots cagar, espot fer eterna la pujada, de totes maneres, com que em trobava amb ganes, i a mes em venia de gust tirar, vaig tornar a apretar, en Miki no tenia pas ganes de seguir-me, i la esta, tambè decidien pujar al seu ritme, i anar fent, de fet, no hi havin pujat mai, o sigui que val la pena agafar-s’ho amb calma. Desprès de 1:15 minuts de pujada, corono, però sense posar peu a terra, giro i vaig a buscar en Guillem, aixi puc fer uns 3kms mes de puajda, ja que veient la hora que era, ja em faig pagues que el plan que teniem de tornar per Ogassa, no era viable, anavem tard! Total, arribem tots a dalt, fem un mini repos per recuperar, i encarem els 5 kms de plà que hi han abans de que la psita començi a encarar a baix. Un descens rapidissim, però dur pels braços, ufffffffff, n’hi ha algun que es quiexa un cop a Tregurà, jeje, jo havia avisat!!!!A partir d’aqui, poca cosa per explicar, perque decidim agafar la carretera que porta a Camprodon, i d’aqui a St,Joan de les Abadesses, per poder fer per la Ruta del Ferro, el tram que ens queda fins a Ripoll. M’han sortit 105kms, no esta malament, junt amb els casi 3000 de desnivell positiu, em deixa satisfet, i em sembla que a tots, perque no fan pas ales cares :), aixo si, la calor de la que parlava al principi…..ara esta apretat de debò.

Aquesta setmana que bè la farè plantejada de cara a la VipExtrem, ja que es l’últim objectiu abans de vacances, i tot i que no previst, em ve de gust que surti bè, tot i que a l’hora de la veritat, ja veurem!!!!!

La setmana vinent prometo minireportage del cap de setmana, i documentat, que si, fa dies que no poso cap imatge, i aixo no pot ser!!!!!!!

MINITRANSICIÓ

Bè, li dic així, perquè durant 15 dies, no hi han carreres interessants que cridin la meva atenciò, la Pedals de Foc NON STOP era una bona opciò per aquest cap de setmana, però els 200€ que claven d’inscripciò m’han fet frenar, ja la vaig fer l’any passat, i potser l’any que be hi tornem però aquest no tocava. Val a dir que l’Arnau, en Charly i en Pep Tarrès si hi han anat, i pel que em van comentar ahir a acabar…..es veu que es va fer dura per culpa del fred i sobretot la pluja que va caure desde gairebè mitja carrera i fns al final, personalment crec que no m’he perdut gran cosa aquest any, encara que per gota que haguès pogut, hi hagues anat!

Per la meva banda, i desprès del pallisot de la setmana passada a Puigcerdà, aquest setmana ha set força tranquila, he fet 3 dies de carretera, incloent-hi el d’avui, amb poca cosa per explicar, aixo si, divendres aprofitant el pont, varem fer amb en Miki, en Guillem, i en Vidal, una sortideta pel Pre-Pirineu Gironi, pujant Coll de Jou ( sota el famos Taga ), va ser una ruta, que la setmana que ve, i sino hi ha res de nou, volem allargar una mica, i fer-la servir ja de preparaciò per el pròxim objectiu que tenim, i que l’hem descobert aixi a última hora, però que serà una proposta prou interessant VIPEXTREM,una gent de la zona de Tarragona, que crec i sembla que organitzen aquesta història amb molte ganes,  de moment hi estem inscrists en Miki, en Pep, i Jo, falta animar l’Arnau, en Charly………en teoria no es competitiu, però ja sabem com van les coses aquest any, ningu es guarda res, i de fet ja m’agrada!!! ah!! i deixo una motra de que divendres vam arribar a dalt de Coll de Jou!

LES 3 NACIONS, que al final van ser 2

SI si, havien de de 3, però nomès van ser 2, perque el que vam viure allà, es digne de recordar!!! Era una de les que volia fer aquest any, i desprès de la Tracks Non Stop, que per cert, per qui no hagi vist el video el 9 TV, aqui el te TRACKS DEL DIABLE NON STOP, era la seguent al calendari, llàstiaque l’Open d’Espanya Maratò de MTB coincidis el mateix dia, perque m’hi hagues agradat anar, però tot no pot ser, aixo si, l’Arnau no hi va faltar, fent 19e, a la general, es nota que encara esta mes be que l’any passat!!

 En teoria les 3 Nacions no havia de ser gaire dura, un port llarg de cap a 40 kms, Port d’Envalira, de cap a 2400m d’altitud, i ja esta, i dic en teoria, perque a l’hora de la veritat, va ser un autèntic caos. A les 6 sortiem de Torellò, amb en Miki, en Campos, en Conrad i jo, ia les 7 i poc, erem ja a Puicerdà, feia fred, però semblava k si sortia el sol, s’estaria bè. Els dubtes estaven amb la roba a dur, que si fred, que si calor……..al final perneras i 4 capas de roba a dalt! casi res!!!! aixo si, guants nomes tenia curts……………………..aiaiai. La sortida tranquila, res a veure amb el que estic acostumat, pero ja va be de tant en tant ja, es tractava d’anar fins a la Seu d’Urgell, uns 70 kms, amb bona carretera, i picant avall. Evidentment va ser tot amb grup, i tot i aixo , la velocitat mitja era molt lenta, el vent començava a fer mal ja. Rodava tranquil del mig cap endavant, però la tranquilitat va durar poc, al de davant meu, no si li acut res mes que treure’s el paravent ajudat per un seu amic, m’ho miro amb sorpresa perque no pintava gens be, i pam, de cop es desequilibra el que treia la maniga, i la sta imagineu, rodant a uns 50km/h,  vaig esquivar de miracle, vaig passar entre una de les 2 bicis caigudes, i que encara donaven voltes, i un dels tios, dels de darrera meu, crec que van caure 4 o 5 mes, vaia, un desastre causat per una tonteria de gent que de vegades hauria de pensar mes amb el cap.

Arribem a la Seu, ara si, sense problemes, i d’allà toca anar cap a Andorra, que tot i que pica amunt, es puja be, i ràpid, en poca estona hi vam ser, allà, començava de veritat tot, es on hi han les primeres rampes, que amb algun descans pel mig, ja no paren mai de pujar, Encamp, Canillo….Anava amb el grup de davant, però a la cua d’aquest grup, quan comencen a caure gotes, el vent cada cop es nota mes, i el fred tambè, començo a desmotivar-me, corrèr aixi ha de desmotivar a qualsevol, però tot iaixo continuo pujant. Al cap de 2 o 3 kms, ja no plou…………….NEVA!!!!!!! o neu granulada, ja tan ma feia, baixo el ritme descaradament, a partir d’allà tan ma fa el temps final, i per aixo decideixo que no val la pena patir, en Conrad m’atrapa per darrera, i per un moment i sense dir-ho pensem en girar, tot i que al final continuem amunt. Fa fred, però es soportable, la temperatura del cos pujant, fa que el fred no ataqui fort encara. Quan arribem al punt on es desvia la carretera cap al túnel del Pas de la Casa, i veient les rampes dels ultims 6 o 7 kms, em venen ganes d’apretar, clar, no hem pujat gens rapid fins allà, i les forces estan totes guardades. Pujo adelentat força gent que m’havia passat feia una estona, i arribo adalt com facilment. Aqui, em plantejo la baixada com la del dia de Remences baixant Coll de Cannes, tot moll i super perillòs, però al cap de res, m’adono que allò no te res a veure, els dits s’em congelen al cap de res, em costa para la bic i toti anar molt molt molt lent, em paro a una gasolinera que hi ha a sobre el pas a mrar si trobo uns guants, perque encara penso que punc continuar, no en trobo, i tiro avall, i res, vaig el quilomètre que queda fins al poble del Pas de la Casa, i torno a parar, relament no puc baixar, en Miki i en Campos, jadeuen ser tros avall, segur, però jo no, no puc. Em refaig uns 10 minuts al costat d’un policia que em comenta que a dalt estavem a -6º, pfffffffff alucino, no veig en Conrad, però decideixo provar de tirar avall, total, tampoc queda tant de baixada, i el temps ha de millorar mes avall, no????????? a mes, penso que hi ha la Aduana Francesa pel ig, que hi fare una altre parada……….i tant quela vaig fer, però per quedar-m’hi del tot ja, hanset els 2 kms mes llargs de la meva vida amb bici, i n’estic segur, segurissim!!!!!!!!! no poder ni agafar-te al manillar, tremolar com si enlloc d’asfalt, smblès que anes per sobre de pedres molt grans, es una sensació que no es pot explicar, s’ha de viure!!!! allò era el final de les 3 nacions per mi…

A l’aduana, gent de l’organitzaciò es començava a donar compte del que podia passar,de fet, si algu te algun dutbe, AQUI algo explica, i als que no volem continuar, la majoria, ens deixen estar amb els "despatxos" que tenen sense us, ens comenta un noi que pujaran autocars a buscar-nos, però aleshores no sabia que trigarien mes de 3 hores, i es que clar,jo ja era allà baix, però hi havia molta gent, que segurament encara havia d’arribar a dalt d’Envalira, cosa que vaig constatar amb aquestes 3 hores, veient arribar gent…alguns realemt molt apurats, que fins i tot es havien de baixar de la bicicleta, i altres ab mes sort, amb gent que s’ahvia ofert a bixar-los fins a l’aduana. Per cert, de resquitllada, vaig poder veure en Conrad, i fer-lo parar, tirar avall era un patiment segur, llàstima, perque  ha de ser molt maco poder baixar tot el port de Puymorens, però diuemge era impossible.

Les 3 hores que vaig estar eperant que ens baixessin van donar per poca cosa, la gent no tenia gaires ganes de parlar, nomès lo just, i un cop va arribar el 2on autocar, ja ens hi vam enfilar i cap a baix, aixo si, les bicis no, elles baixarien mes tard amb un camiò de l’ajutntament de Puigcerdà, que anava fent viatges per baixar-les totes, cosa que ens va fer esperar fins a les 6 abans no vam poder marxar….tota una aventura, si, però si hi puc tonar, hi torno, tinc un deute amb Les 3 Nacions!!!!!!!!!!!!!HI deixo alguna foto, de l’escampada que es va liar ,  la vaig tirar desde dalt l’autocar, quen marxevem ja, i les deixavem, esperant que ens les portessin……..a le 6 de la tarda!!!!!!

TOT SEGUEIX!!!

Doncs la veritat es que si, tot i que amb regust de la Tracks, que ha donat moltes hores de conversa abans, i desprès…..i que personalment m’ha ratificat, que sent una mica estricte amb la manera d’entrenar, es recullen bons resultats, però que ara , l’edició 2010 ja es història. Aquesta setmana he sortit a rodar molt suau, la veritat esue no m’ha costat recuperar, potser es gràcies al bon regust que em va deixar la carrera, i les bones snsacions, sigui pel que sigui, la questiò es que la setmana ha set genial.

Ara, em torno a centrar durant un parell de setmanes amb la carretera, perque la setmana vinent em feia molta gràcia anar a fer les 3 nacions, i que si el temps no ho impedeix, hi aniré. Per tant, uns quants dies de carretera, tot i que el mateix dia, es fa a Lliça d’Amunt l’Open d’Espanya Marathon, i que em feia molta gràcia anar-hi a còrrer, però que evidentment no hi podre anar, a tot arreu no es pot anar! L’Arnau si hi va, de fet ell farà aquesta, i desprès ja cap a Viella a fer la Pedals de Foc NON STOP, quina enveja, hi van ell, en Charly, i en Tarrès.

Per preparar lo de la setmana vinent, ahir , vam fer una sortida tope guapa. Total 140 kms, Torello-Rasos de Paguera, quina ruta mes interessant, i quin port mes guapo, anar amb bicicleta, fins  a llocs aixi, et deixa veure coses que auqn hi vas amb cotxe es impossible de veure, d’apreciar. Fins  a Berga, es va fent, puja baixa, i carreteres de molt bon rodar, pero un cop allà, queden 16 kms de port,  i son realment espectaculars, a la que pugui hi torno!!!!

L’Arnau, en Carra, en Charly, en Marc…i crec que algu mes, van decidir fer una sortida amb BTT, per els vols de Castell de MIlany, i crec que amb força fangueres!

Desprès de les 3 Nacions, serà questió de agafar el calendari, i veure que es el que ens motiva mes per anar a fer, mirarem propostes, i ……….a pedalar!!!!!!

TRACKS DEL DIABLE NON STOP 2010, 5-6-2010

Han passat hores, no podem estar ni recuperats, es impossible, però m’he animat a escriure, perque les sensacions, son recents, els moments viscuts, estan a flor de pell encara, i alguna crisi tambè, però un dia com el d’ahir, be es mereix una crònica recent, les questiò es exterioritzar tots aquests moments, de la millor manera que se.

La carreraes presentava com tot un interrogant, hem entrenat molt, hem fet els Tracks en parts, un parell o tres de cops, però l’hora de la veritat era un icognita. La setmana previa me la vaig agafar de relax , de rodatges molt suaus, amb poca càrrega, i poc volum, de fet, el volum el dissabte el faria tot, i mes.  Dijous, i per colaborar una mica amb l’organitzacio, l’Arnau i jo, ens vam comprometre a anar a marcar l’ultim Tram, que degut a la incertesa de saber quan durarien les bateries dels GPS, es va optar per aquesta soluciò, i el tram desde Perafita a Torello, estava tot marcat, que es precisament el tros que vam fer nosaltres.

El divendres, dia abans, hi havia el Breefing, sobre les 7 de la tarda, gairebè ja hi havia totho, tots haviem recollit els dorsals, i l’ambient era guapo, molt guapo, molt bon rollo, bon temps, i ambient de carreres, encara que fos una cursa " no competitiva". Vaig tenir oportunitat de coneixer molta gent de ForoMTb, que no recordo els nicks de tots ara, però espero coincidir amb alguna altre carrera de bojos com aquesta, aviat. Total, al Breefing el que ja sabiem,  dubtes, aclarits, i ben aviat tots a dormir, que dissabte la sortia era a les 6.

Vaig quedar amb l’Arnau a les 5:30, puntuals, ens vam presentar a la zona de sortida, on anava arribant la gent, inclosos colaboradors, que per cert, XAPO! ( Coki, Castells, Moli and family, Capa, Jordi Carmona, Xevi Rubio, Pare Tarrès, pare Sanmarti, Alex, Coco, i buff, molta gent qe no recordo el nom de tots ara mateix, però que varen fer de una ruta durissima, un ruta durissima pero agradable ), i tambe vaig tenir temps de saludar a l’Ada, el SAnti ( company seu ) Noe…..etç. A les 6 i poquet es donava la sortida, neutralitzada, i un cop va marxar el cotxe de Tracks, la veritat es que el ritme va ser molt mes alt del que jo creia, Vaig fer els primers Kms amb el company de la Noe, en Jaume, per ert, 4 classificat final, algun tros amb en Toni Martinez, en Tarrès….però ben aviat e grup es va anr estirant, vag intentar seguir la gent de davat de cursa, Arnau…..Sanma, i tres mes que no recordo el nom ara, pero entre els quals hi havia el podi final, com pedalaven!!!!!!!

Desprès de les zones tècniquesde baixada cap a Tavartet, arribava el primer avituallament, queava alucinat del ritme que estava imprimint en Sanma, peròjo vaig continuar al meu aire. La pujada de l’Avenc, potser va ser la part mes gratificant en quan a pedalar, veure comsortia el sol amb aquelles viestes, era impresionant, però la carrera continuava, i sense adonar-nos, ja aribavem a Rupit, i ni coques ni res, vaig passar-hi volant, tros de baixada cap a Salt de Sallent, on per cert, vaig poder coneixer a Doo4ever ( 3er al final) impreionant!, la pujada de la Devesa, altre cop em van marxar el grupet e Davant, però continuava sense atavalar-me, quedava molt, i el ritme era alt i bo,  tant, que en poca estona ja arribavem al seguent avituallement, en engrasem, que les cadenes ja anaven seques, recarrego aigua, i un parell de plàtans a la butxaca, i continuem. Encarem tota la part de darrera de Cabrera, on una branca sem posa al mig, i fot una travada a la cara, que ja me l deixa marcada la resta de la carrera. Amb aquell tram tambè, es on per darrerà arriba el que al final seri 2on classificat, Ignacio, de Madrid, i on sense problemes, arribem a l’avituallament de la Vola. En aquells moments, ja no tinc nociò de com va la carrera per la part de darrera, però si tinc nociò del que ve ara, que es la part mes bestia en quan a desnivell de tota la carrera, el tram de llombragueres, curt però durissim, curta baixada fins a la Vinyeta, i punt de partida per l’ascenció a Collsaplana ( una mica mal betajat custa de la Muerte ).  A l’ascencio, el grupet es trenca definitivament, els locals ens quedem una mica enrrera, l’Arnau puja be, mes que be vaja, en Sanma comença a patir els primers avisos de fatiga, però arriba relativament be a dalt, i jo, qu a mitja ascenciò trobo en Pro tirant fotos, cosa que m’alegra molt, veure cares conegudes a un punt de patiment tan elevat, dona una empneta psicològica molt gratifica. Res, que encaro el descens amb molta calma, al cap em ve on deuen estar els altres, Miki, Cucu, Charly, Tarrès, Toni, Cubi……però ni idea, no queda mes remei que continuar, i arribar a Vidrà, on just abns ens trobem en Joan tirant fotos, cosa que ja ens avisavam que gairebè erem al pun d’avituallement. Arribem, parem amb calma, i en Castells , en Moli, i el pare Sanma que era com deu, el trovabem a tots els punts, una canya, amb una molt bona coordinaciò, ens atipen, ens engrassen la bici, ens animen, i fins i tot una empeteta a l’hora d’arrencar, aquestes coses, nose els altres correodors, però a mi personalment em donen un extra de força, anima veure gent que te ganes de colaborar, de que les coses surtin be, i mes, desinteressadament.  Arrenquem amb calama tambè, sabem el que ens espera, se el que m’espera, Coll de Forn, sostre de Tracks, Port de bon fer, però llarg i pesat. Agafem un bon ritme, entre l’Arnau i jo, anem tibant endavant, el pujem a molt bon ritme, en Sanma sembla que es va recuperant, amb poca estona,alemnys aixo em va semblar, coronem, i ara toca una part que ja em feia pànic ja, nomès havia fet aquest descens un parell de vegades, i no en tenia bons records, les pedres et tenquen, enlloc de reposar, el descens et castiga, i evidentment, aquest cop no va ser menys, impressionantmnt trencat, i em va arribar a castigar fins i tot psicològicament, sort que ara venia el dinar, i saber que ja nomès quedaven 90 kms, bè, lo de nomès es un dir………….hi arribem, i seguint la tònica de tots els altres, un10 per a tots els que estaven allà, ens tracten molt bè, dinem amb calma, potser massa, perque crec que aqui els de davant ens van ampliar la distància, i els de darrera ens la van retallar, cosa que vaig confirmar , quan desprès de dinar, i aprofitar l’únic descans de tota la Trcacks, que es baixant fins a Sant Quirze,  ens van atrapar en Jaume i …..be o recordo el nom ara, potser tampoc va ser ben be desprès de dinar, potser mes tirant cap a Alpens, però en fi, la questiò es que amb petits detalls, com la de l’abella que li ha entrat am en Sanma al casc, vaia tela no?  es van perdent minuts. Un cop ens adelanten,  crido amb el l’Arnau i en Sanma, els dic "vinga" potser jo em noto amb forçes, i ells no, el tema es que a partir d’allà, ja no els veuria mès, agafo un bon ritme, tant que a l’avituallament d’Alpens casi ni paro, un platan, recarregar aigua, i a tornar-hi. Faig molt tros amb en Jaume i el seu company, però veig que em falta un puntet de xispa, tant per pujar, com per baixar, i decideixo no apretar gens mes del compte, i seguir el meu ritme, rtime, que em porta fins a STA. Eulalia de Puig Oriol, aixo si, patint amb alguns pujadors que hi han previs. Em trobo en Jordi i l’Angel, que m’acaben de donar les útimes forces per afrontar la part dura que em queda, quina sort tenir amics als avituallaments. Se que quan arribi a Perafita, aixo esta al sac, i si, de seguida hi soc, les rampes que tanta por e feien, passen volant, i a Perafta, comença la part marcada altre cop, la part que vam marcar amb l’Arnau!!!! se que qued poc per St.Boi, de tant en tant em giro per saber si ve algu darrera, no ni ideia de com estaran l’Arnau i en Sanma, però l’únic que puc fer es seguir, hi ho faig amb força, amb la mica de descens qui hi ha fins a St.Boi,  encara que desprès, per arribar al poble, la pista pica una mica cara amunt, però res, avui no em trobo buit en cap moment, i aquest tampoc em va buidar.

A St.Boi, se que aixo esta, rezo per no punxar, per no trencar res, per no caure, mo l’hora i veig que el temps serà molt bo, esta sortint tot genial, ara ja no es pot xafar, ara no. Dosificant els dos últims tramets de pujada que queden, ja encar la baixada de Gallifaa, oloro el final, la sensaciò de benestar comença aflorir. Oris……………..ara si, aixo es casa ja, es veu Torellò al fons, se que son 10 minuts, que passen lents, però que quan encaro l’últim tros, a la recta ja de pavello, exploten. Veure la gent a l’arribada, gent que sap d’on venim i que hem fet, i que em gratifiquen de la menera que ho van fer, es potser un moment qmb que un s’emociona, veu que pel que ha lluitat, encara que nomès sigui per satisfacciò personal, ha valgut la pena, encara que siguin moltes hores d’entreno, per a tant pocs moments com aquests al cap de l’any, compensa! I MOLT!!!!

L’Arnau ha arribat al cap de 20 minuts i escaig, em diuen que en Sanma ha hagut de abandonar, pero eis, l’any que be hi tornem val? i que de a resta poc s’en sap, almenys a aquella hora. Desprès de refer-me una mica, em vaig a dutxar, i torno a l zona, ija em trobo en Tarrès, en Toni, que com sempre, esta super positiu….però falten en Miki, en Cucu, en Charly……EM diuen que la Noe ha abandonat a Alpens. Mentre, arriba l’Ada, que ha fe tota l’última part ambl’Oscar d’Starbike, primera fèmina, Impresionant……..ADA, felicitats!

Son les 9 , estic cansat, i encara que em feia molta il-lusiò per veure arribar a tothom, deideixo anar cap a reposar, demà sera un altre dia, i tenim tota la setmana per parlar-ne.

Ara nomès puc dir que felicitats als tots els valents que han participat, a tota la gent dels avituallaments, a l’organitzaciò., i tambè i sobretot al guanayador, JOSEP CHEVARRIA, com no!!!!!

ENS VEIEM L’ANY QUE VE DIABLES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

48 HORES!!!!!!!

Son les que falten ara mateix perque el que guanyi la Tracks NON STOP, arribi a Torellò. BUfff Quina setmana, per poder atrapar tot, hem haguat de fer una mini agenda i tot!!!!!!!! aixo si, dilluns vaig sortir a rodar una estona, i ahora una altre….perque a mes de la feina de Tracks.

 

A mes, aquesta setmana, per desgràcia, s’hi ha afegit una Coseta d’ambit familiar, molt trista per cert, però que quan passen segons quines coses, i amb els que estimes, hi has de ser al costat, de la manera que mes sapigues, encara que de vegades, aquestes coses, i amb casos aixi, no hi estem prou acostumats a tractar-hi, i mas saps, si fas be , o no, sigui com sigui,  HO SENTO…….

 

Es dijous, en Jordi ens ve a buscar a mi i l’Arnau, i marxem cap a Perafita, ens toca marcar la part final de la carrera, ja que la majoria de GPS no tenen prou auntonomia com per aguantar tot el que durarà la carrera, i es va arribar a la conclus`´o, que el millor era marcar la part primera, i la ultima, i per ajudar una mica, ens hi hem ofert. Demà sera dia clau ja, a les 7 toca Breefing, i a aquesta hora si que hi serem tots els que correm, o sigui, que poc o molt, ja es començaran a veure nervis…jo ara, com que vaig tard, marxo! pero volia deixar el granet de sorra d’aquesta mitja setmana tan intensa……els que no vinguen a corrèr fins…………..i els que si, fins demà!!!!!!!

 

……………………….ARA SI

SI SI, ara si, desprès de l’ultim cap de setmana abans de la Tracks, ja podem dir que nomès queda una setmana. El finde ha estat be, però em trbo les cames molt cansades, em sembla que tocarà fer una setmana d’aproximaciò molt relaxada. Ahir vam fer un intent de fer la segona part de Tracks, que desde la vegada que vam fer el test, no l’havia tornat a fer, erem en Charly, l’Arnau, en Cucu, En Xigri ( Guillem ) , i jo.  Al ser 5, el ritme va ser mes lent del normal, que no va pas malament de vegades tampoc, i aixo, sumat a problemes amb el Gps, ens va fer desistir de fer tot el que teniem previst. El que si que m’he adonat,  es que el primer tram, i fins a Rupit, serà mes dur del que algun es pensa, esta trencadot, i hi ha algun tram de baixada força "perillòs" mes que res per possibilitats de caure o trencar algo si ens passem de voltes. La veritat es que no veig clar fer-ho tot sense el GPS, perque aixo es molt llarg, i entre setmana rumiare si en porto o no.,  que crec que tindre molt temps per anar pensant, jeje.

Avui he sortit a intentar fer unes 3 hores, amb flaca però,la Trona, St. Bartomeu, Vic, Roda, Manlleu……. i me o menys ho he aconseguit, però m’ha servit per constatar que les cames no em van, espero que amb repòs, aixo passi. Arribant a Torellò, he trobat en Sergi, que tambès esta testant aixo de la carretera, i segons el que m’ha dit, crec que li va agradant força tambè, li la veritat, nose perque, si perque es prctica, al no embrutar-se casi mai, o tenir moltes alternatives de carreteres, o …………jo que se, però la carretera enganxa una mica! Ah!!! m’ha fet gràcia, perque mentre parlava emb en Sergi, al que precisament l’he reconegut perque anava d’INEPENDENT BIKE, m’ha semblat veure l’Arnau un parell de carrers mes amunt, em despedeixo d’en Sergi, i vaig a atrapar l’Arnau………que si que ho era! anava a estirar les cames amb l’Scale que ha muntat ( tenia el quadre a casa feia la tira ) i res, m’ha comentat els canvis que li ha fet, jo li he dit que em trobava fatal de cames, i que marxava cap a casa que em moria de gana!

Aquesta setmana, la idea es fer força recuperaciò, però mentre, en Jordi de Tracks, ens ha comentat si podem anar a marcar algun dels dos trams que es faran sense GPS a la NON STOP,i d’alguna manera o altrem i en plan tranquil , aquesta setmana ajudarem en el possible a la organitzaciò.  Tanco el tema, i sino escric abans de la carrera, es que he anat molt de cul! per“o espero que fins aviat de totes maneres!!!!

Nerviosos??????

Aixo sembla, fa uns dies que començo a notar que per aqui la zona, es parla molt, i es que sense pensar-hi gaire en serio….Tenim el 5 de Juny a tocar, NON STOP TRACKS DEL DIABLE, serem cap 60 inscrits al final, i crec que sera una experiencia molt molt wapa.  Avui vaiga  aveure en Jordi, que m’expliquei els ultims detalls, que encara que mes o menys tots sabem de que va, a mi m’agrada estar al cas de tot!!!! Pronòstics ja en fem, però la veritat es que hi han un grup de 10 persones que estaran allà davant, i d’aquests, 2 o 3 minim no son de per aqui, si o no Noe????? jeje. m’he animat a escriure, perque ens hem passat el mati parlant amb l’Arnau, i suposo que els dies que falten, passarà mes del mateix. Hem fet una setmana d’aproximaciò crec que força bona, amb el cap de setmana passat acumulant casi 200 kms, de muntanya, i aquest cap de setmana que ve, espero fer la primera part de la ruta, per refrescar idees, i tenir mes clar a on ens fiquem, perque crec que es la part mes dura, tècnica, i amb mes desnivell. 

Ara però, marxo a fer un parell d’hores de rodatge suau, que tambè n’hem de fer…..i a comptar els dies que falten ja….perque la setmana que ve, de càrrega poca, i aixo ens deixara masses hores per pensar!

TOCANT SOSTRE!!

Doncs comque arriba el finde, que ens espera força canya, i la setmana ha set bona, tenia ganes de dir , que realment tot el que portem fet aquest any, es nota, i que al final anem traient el fruit de tot el sacrifici de l’hivern…..Per mi, un deel fet mes remarcables de l’estat de forma que estem, es el test que vam anar a fer amb l’Arnau a Bellmunt, dimecres, que ens va confirmar que hem anat be…ara que duri!!!!! l’Arnau va fer………………  28:50!!!!!!!! sisi, casi res no? ho poso en gran perque te tela! jo posare el meu en petit…….31:40, que no esta malament, pero que ni de tros es tan impresionant.

 

Demà, anem a entrenar la Tracks, que la 2a part nomès l’hem fet un cop, i ara que falten 15 dies es bona opció, i diumenge crec que voltarem per la zona on es fa el Cabrerès, que es la primera zona dels Tracks, trobarem una mica de gent, ejej, però tambè es maco una mica d’ambient no?? Fins dilluns!!!!!!!!!

3a, GES EXTREM Cabrera

Doncs si, desprès de la febre post remences, aquesta cap de setmana s’ha fet la tercera crono de GesExtrem. Es comlicat preparar coses amb aquest temps, fa 2 setmanes que no para de ploure, i ens ho hem de montar com podem, però al final, d’una manera o altre aconseguim, i aixo es bo! Però vaja, de fet aixo es el de manys, lo bo va ser ahir, que com de costum,  es va quedar a les 9 al mercat municipal, però que com de cotum tambè, abans vam fer una escalfada pujant a Oris, per estirar uuna mica les cames. Hi havia molta gent ahir, crec que sino erem 30, poc va faltar, i aixo es divertit, tots al nostre nivell, ens ho passem genial, per molt que patim! Per cert, faltava en Tarrès, que deuria estar mes be al llit! jeje. Tots plegats ens vam dirigir cap a Casa l’Hora, que seria on començva la crono, que  per variar tambe, es va muntar tot el ritual previ, am els ultims gels…i es ultims pis pis! En Xevi Rubio enxufava el petardo, i mes tranquils que de costum, arranquem. Arnau, Toni, Carra, Campos, Miki….Cucu, Cristian ( jo) Marc, Charly, Eloi…….sisi, tots aquests, durant els primers trams, ens vam anar rllevant perle sprimeres posiscions, i es que, que tots els primers kms, sigui planers amb puja baixa, van fer que anessim a un ritme elevat, i per mi divertit.  Va ser al arribar a la primera rampa, quan l”Arnau i en Toni es van començar a despenjar, els vaig intentar aguantar una estona, però es que es impossible, tenen un ritemolt bestia, total, que quan m’adono ja no els veig a davant meu, i aixo eraminim un minut. Darrera, veia en Xevi, però tot i que justet de forçes, vaig aconseguir anar guanyant terreny, lo just perque no em tinguessin al punt de mira.  No tenia ni idea del temps que em podria sortir, però sabia que al voltant de l’hora, i veure que anavem al limit, i nomes portava 25 minuts ( el cop que vaig mirar el crono ) vaig pensar…..bufff, relaxat que queda força! la questiò es que la meva pujada, va arribar a dalt amb 56:20, i que l’Arnau i en Toni, els guanyadors, va ser 53:30, vaja, gairebe 3 minuts, que imagino que haguessin st algo menys, si no fos, perque va haver-hi un tros, que pensava ben bè que m’havia passat l trencant de les ulimes rampes que pujen a Cabrera. Total, al final 3r, i primer podi que faig, i que ja era hora! al cap de poquet arribava en Campos, i jo esperava darrera en Miki, pero que quan arriba en Codony, i en Marc, em diuen que en Miki, ha trencat el canvi gairebè al principi….ja m’extranyava que no l’hagues tingut allà darrera apretant. En Cucu, em va sorpendre perque pensava que pujaria mes ràpid,no deuri tenir bon dia,i en Charly amb la seva linea ascendent, a partir d’aqui hi ha un buit de temps, amb la resta, però que tot i aixo, veus que tots van arribant tocadets a dalt, vaja, que ningu no es reserva res! Castells..Pere…..i com a farolet vermell, un Joan Gonzalez pletòric. el que no se es el temps però, e totes maneres, quan en Molina ho posi al blog de GesExtrem, ho actualitzo jo tambè aqui.

Ara la pròxima Vallter, al Juliol, que serà desprès d’un mes de Juny intens, amb la Tracks Non Stop com a objectiu pincipal, però amb moltes altres cosetes interessants segur,i que si l’estat de forma continua acompanyant, tindrem moltes satifaccions!

Avui he fet 96 kms mb a flaca, amb en Campos, i l’Arnau cap a 90 amb btt, o sigui que al tanto, que seguraent es un dels favorits pe la Tracks….o no.

Temps provisionals….:

 

1 Arnau Soler ………53:30

2 Toni Martinez……53:32

3 Cristian Arroyo…..56:20

4 Xevi Campos………59:……….

5 Xevi Codony………1:01:….

6 Marc Corral………..

7 Arnau Cucurull…..

8 David Carrasco….

9

10 Carles Bragado..

 

 

 

TERRA DE REMENCES 2010

CLASSIFICACIONS Toni Martinez 26e, Cristian Arroyo 36e, Marc Riera 75e, Arnau Cucurull 103e, Agusti Navarro 153e, Albert Alibes 184e, Guillem Lopez 188e, Jordi Cutrina 205e, Crispin Arenas 235e, etç

 

 

Avui no, perque be em mereixo un bon descans, oi??? però demà promet-ho crònica detallada! com a aperitiu, hi deixo les classificacions….es potr triar per veure la Ruta de 95 o la de 175, trieu!! els que he posat aqui dalt, son els que la pluja no ens va espantar prou…i  hem fet la llarga.

 

Avui, un dia desprès, en podem començar a treure conclusions. La veritat, es que fer Terra de Remences, es una idea que em va venir al cap l’any passat, tornant de fer la pedalada de Roda, Cases Noves, amb en Tarrès, ens vam aturar a la rotonda de Torellò, 

per on aquell dia, passaven els que corrien Terra de Remences 2009. En aquell moment, vaig dir, jo l’any que ve vull ser aqui, un d’aquests, corrent-hi. Desprès amb tots els objectius que teniem, la veritat, m’en vaig oblidar una mica.  Però ves per on, al Març del 2010 obren inscripcions de Remences, m’hi apunto sense tenir bici, penso…..algu trobare que m’en deixi una no? però al cap de dues setmanes, ja estava rumiant, que el millor era tenir la meva "flaca" i …………..tal dit tal fet…..la història va ser  acelerada, però la questió es que el dia 9 de maig del 2010, m’he estrenat amb  carretera. L’ajuda dels compis "carrateros" Miki, Campos, Coki, Vidal, etç, m’ha servit per apendre a marxes forçades algo de carretera, i que realement m’ha servit de molt molt.

Terra de Remences en si, es presentava bè, el dia abans a la tarda tots junts anavem a recollir els dorsals, i ja quedavem per al dia seguent a les 6!!!!!!!!!!!!!!! de bojos si, però no hi ha res a fer, quan vas a algun lloc que estara plè de gent.  Allà, com que hi vam arribar aviat, ens va donar temps de preparar tot, i a les 7:30, ja estavem preparats per la sortida.  La que es lia allà de gent, es impresionant, ah…….!!!!!!!!!!!!!! i tot i aixo, i que ja es casoalitat, vaig coneixer la Noe!!! la teniem just al nostre costat a la sortida, llàstima de no poguer xerrar-hi gaire estona , ni gaire be, massa gent, però espero que per la Tracks Non Stop, tinguem oportunitat de intercambiar mes opinions! per cert, una canya de noia, i dura com poca gent! La questió es que entre una cosa i l’altre, les 8 van arribar de seguida…….sortida, i…………..fffffffff, es impressionant com es creua Olot, les velocitats que s’agafen, i els miracles que s’han de donar a l’hora, perque allà no passi res, jo, gairebè, i en plà, hi vaig arribar a veure 60 kms/h de velocitat! passa tan ràpid, que quan t’adones, ja estas encarant el primer port, Capsacosta, que es curtot, uns 6 km, i amb rampes de molt bon fer, on la gent, encara fresca i en grup, s’en en surt prou bè, almenys la gent que tenia pels voltans jo.  A dalt, i baixant ja cap a St,Pau de Seguries, i St,Joan de le Abadesses, m’adono que estic al grup de davant , o gairebè, però que amb mi, hi ha en Miki, en Xevi.C i en Toni Martinez, aixo relaxa, i em dona confiança. Les rectes que planejen i porten a Ripoll s’em fan curtes, rodar en un grup de mes de 30 persones, es espectacular, rodes a velocitat increible, i sense esforç. Però no tot seria tan fàcil, comencen a caure gotes, poques, però que quan comencem Coll de Cannes, ja son moltes, allo comença a ser perillòs, i evidentment, la baixada ho comfirma, aixo si, havent fet abans, els 12 o 13 kms de pujada que te Cannes, que realment son de molt bon fer tambè. La baixada es un infern, a mig fer, cauen just davant meu, 2 corredors, els demano si estan be, i em diuen que si, tot i que em quedo amb el dubte….però continuo, i arribo a baix amb molta sort, i havent vigialt molt, allà entrem de nou a Olot, i a la primera rotonda, pam un altre que cau just davant, allo es una loteria, que espero que no em toqui. Vaig amb un grup d’uns 20 membres, que amb moltes ganes, i tibant fort, abans d’arribar al tall on acaba el recorregut curt, contacten amb el grup que a la baixada de Cannes ens havia deixat.  Es llavors, quan en Miki em diu que ells no continuen, però jo dic que si, porto tot l’any patint entrenant, em trobo be….i em dic: aqui no para ni Deu!! jeje, em prenc el primer gel ( abans he menjat una barreta ja ) i encaro Coll de Bracons amb moltes ganes. Em dic a mi mateix que puji amb cap, que no es llarg, però es dur, i aixi ho faig, m’agafo el meu ritme, no pateixo gens, sem fa curt ,adelanto a gent que comença a anar tocada, i m’adono, que avui tinc gasolina per rato, la gent que hi ha mirant, molta per cert, anima moltissim, potser es una de les coses mes gratificants, i evidentment, ajuda molt. Corono i afago un plàtan al vol de la gent dels avituallments, me’l menjo com puc al principi del descens, i encaro la baixada amb força.  Anem una grup de 5 o 6, i crec que força ràpid, tinc algun ensurt, perque esta tot molt humit, i m’anima veure l’Alex i en Koko al passar per la Vola, i mes endavant en Pro, que no l’esperava, veure algu proper, anima molt!!! arribar a St,Pere, i Torellò, em va produir una sensació molt especial, estem passant per un lloc que m’es familiar, hi he passat mil cops, però avui es diferent…i a sobre vaig be, crec, que el planeig fins a Torellò m’ha donat força, i l’última empenta abans d’encarar la Salut i Coll de Condreu, me la dona en David, que estava esperant a la sortida de Torellò. Passem Manlleu, i el control de pas amb Xip que hi han posat, i ens enfilem definitivament a la recta final, no es dur pujar la Salut, però amb 140 kms ja, potser s’hi fa un mica. Anem un grupet de uns 10, però del qual la gent comença a despenjar-se, el ritme que porten els que tiben del grupet es alt, però l’aguanto bè. Tant que al final em quedo sol amb un unic company….que als plans de la Devesa, em diu que ho sent, però que ell ja no em pot fer relleus, que va buit, li dic que no passa res, i que ja esta axiò, que ja ho tenim, i si, coronem Condreu, i l’estat de satisfaccio es gran, se el que queda, ise que es poquet, 10 km de baixada………..si de baixada, però suficients com perque els 7 o 9 que haviem deixat enrrera, ens atrapin, i la recta que hi ha abans de meta, es converteixi en lloc ideal per fer un sprint, on aconsegueixo aguantar algu, però no a tots. Resultat, 36è, 5:20 minuts, temps que compleix les espectatives de sobres, i que em fa esperar l’any que ve amb moltes ganes, i que si es com aquest, valdrà molt la pena tornar-la a fer.

Ara tocarà btt, molta btt, que el weekend que bè, hi ha GesExtrem. No dona temps a assaborir-ho gaire, però en el fons, es el que ens agrada, tenir un objectiu cada setmana!!!!!!!!!

Com a record, i a l’espera de poder tenir mes fotos, hi deixo la de l’equip……..que van pendre part a Terra de Remences 2010!!!