PEDALS DE FOC NON STOP

Han passat 3 dies ja, en teoria suficients per estar recuperats, però en realitat, no es ben be aixi! ha set un cap de setmana molt intens, llarg, depen com curt, pero aixo si, dificil d’esborrar! El divendres cap al migdia començavem el "calvari" mai millor dit, amb una Mercedes Westfalia -que per cert, genial per portar les bicicletes i tota la resta-  marxavem cap a Viella, sobre les dues del migdia. EL viatge va durar 4 hores, llarg!! però que a mesura que  arribavem a Viella, el paisatge espectacular que veiem, ens el feia molt mes curt del que semblava. Sobre les 6 de la tarda ens plantavem a lloc, alla ens esperaven en David, en Miki, en Chaparro, en Toni i en Campos, que havien marxat al mati. Un Cop allà, descàrregar tots els trastos i cap al breefing, a recollir els Xips, dorsals, i la bossa amb barretes i el dorsal, aixo si, havent estat força atents, alguns mes que altres oi Pep? a tot el que ens detallaven del llibre de ruta els de l’organitzaciò, punts delicats, etç. Vaja, que amb tot aixo, i amb les bicis a punt, i el sopar de desprès fet, nomes quedava intentar dormir una mica, i trobar-nos a les cinc del mati a la sortida!!!!
 
La matinada va ser dura, aixo de llevar-se a les quatre, per anar a fer una carrera de minim 15 hores, no es gaire habitual, però ningu es va adormir. Esmorzar, agafar tot el necessari i cap al punt de sortida de la NON STOP. Allà es respirava una mica de nervis, impaciencia, son….una mica de tot vaja,  però no va haver temps de gaire, perque a les 5 i poc es va donar la sortida. Que macu la veritat, tot de llumetes en fila, la veritat es que es algo digne de veure, llàstima de no tenir cap video de la sortida, perque realment ha de ser molt maco vist desde fora. Desde el principi, en Miki i en Campos van tirar endavant, junt amb en Cristian, per afrontar la primera pujada, que tenia historia ja, per ser  la primera, però un cop al tùnel, en Cristian va decidir esperar la resta, no es tracatava de sortir a sac, a una carrera tan llarga i desconeguda, aixi que amb aquell parell ja no els veuriem mes fins al vespre, i els altres sis, varem fer la Pedals junts. El principi era tot una aventura, començant a familiaritzar-nos amb el roadbook, mota gent per tot arreu, i molts dubtes de com aniria tot, vaja que sense adonar-nos ja eram a Vilaller, i portavem 2 hores de cursa! primer control de firmes, tots allà i sense problemes. Allà començava el segon port, el COll de Serreres, un port no gaire llarg, ni amb gaire desnivell, que el varem pujar tots molt bè, pero aqui ja veiem que en Chaparro aniria a un ritme mes lent, i que en Toni, també nou a la Pedals, li faria costat amb gairebé tots els ports que qudaven, mes per ganes de no apretar mes del compte i fer-li companyia, que no pas per no poder anar a mes ritme, que ja sabem tots que si, i de sobres, jeje. Desprès ja, descens ja cap a Castellars, encara amb molta gent, però amb el nostre gurp ben sòlid i junt! Passàvem per poblets petits, Erta, Sas…I pel famòs cami de l’aigua, genial, on en Tarrès, com els nens petits, ens va donar el primer ensurt, he punxat he punxat!! parem, ens esvarem , i al cap de res, el forat quedava tapat, el liquid va funcionar!!! de fet per aixo es..quan ens varem adonar, ja  erem al seguent repte, coll de sant salvador,  aixo si, abans un avituallament, on ens reagrupavem tots, i on carregavem els bidons a tope! i on en Tarrès deixava gairebé neta l’existencia de minibocates! El coll en si no era molt dur, però era força llarg, i es començava a veure gent tocada, es pujava per parts asfaltades, i cap al final ja, terra, on un cop a dalt, aquesta terra, es convertia de color per transformarse a un color vermell molt maco que amb en Pep, li va agradar molt!!!per sort, cap de nosaltres vam tenir probelmes, i altre cop a dalt hi erem tots! baixada ràpida, divertida, on ja vem veure caure amb un que amb el pobre li va quedar gravada la cinta del pulsometre al pit! se la va clarvar!!! Seguent port..coll de la Paranera, rampas asfaltades al pirncipi, amb fort desnivell, que començaven a posar a la gent al seu lloc, sobretot mes amunt, on l’asfalt acabava, i la pujada continuava però amb terra, la veritat que per pròximes edicions, val la pena recordar-lo, perque no es dels ports en principi complicats, però que poden desgastar-te molt si no es te amb compte. Tot seguit venien el  Coll de Sas, i el Coll de L’Oli, son 2 colls en un pràcticament, en els quals crec que mes d’un va haver de començar a posar peu a terra, sobretot gent menys perparada del que es pensava. Nosaltres els varem superar sense cap problema, L’Arnau i en Carra donava la sensació que es nessin reservant, de fet tots ho nevem fent, i la veritat es que en general donava la  impressiò de no patir gens, potser en Chapa, una mica mes, si, però sense cap problema tirava endavant. El coll de L’oli, va ser un dels punts mes macos del recorregut, buscar el cami correcte, seguint les fites,  amb un paratge qu semblava que et trobessis en mig de volcans i desert, amb gent amb la bici a coll, anant sortejant pedres, era una imatge per recordar, aqui en Pep es va motivar i va aprofitar el cami per divertir-se una estona, evidentment amb l’Arnau darrera, i amb en Toni seguint-los! deu n’hi do lo be que baixa en Toni!! el cami de baixada ens duia a una carretera, que amb molta baixada ja ens conduÏa a la Torre de Cabdella, era la 1 del migdia. Ens esperavem uns macarrons, que algun se’n va menjar dos plats…però sobretot ens esperava el Triador.. El Coll del Triador! emblema de la NON STOP, per la seva duresa, no pel desnivell, pero si per la seva llargada, 12kms. Varem omplir bidons, i el vam encarar, molta calma, molta prudencia, i cap amunt, desde el punt del "dinar" fins allà on comença, es fan uns 3 o 4 kms per carretera,ques es millor no sortir gaire motivat,perque desde aquest punt, fins a coronar, no hi un sol moment de plà, i esteme parlant d’uns 16 kms!! de seguida es van quedar en Pep, L’Arnau i en Cristian,sols, be, amb un company de carrera, que poc mes endavant quedaria força clavat, el pobre no tenia ni idea de on erem!!demanava: "queda mucho?" bufff, si tot just comença!!! i en Carra mes enrrera, que abans de separar-se i quedar-se un pèl,  ja avisava……controleu!! que aixo es molt llarg! mooooooooolt! vaja si ho era! en Pep es va nar distanciant, l’Arnau es començava a quedar , vaja, que el que coronaria 2on el famòs triador, seria en Cristian, aixo si, havent avançat tots, a molta molta gent, gent aprada, altres caminant, altres buscant la manera de poder pujar un tros mes…vaja, realment el Triador, tria, sense dubte. Un cop a dalt, i en Pep havent coronat amb 1:07 en Cristian a uns 7 minuts, i l’Arnau i en Carra, que el va atrpar a mitja pujada, a uns 10 minuts mes, quedava fer la espera mes llarga del dia, En Toni arribava a uns 25 min. d’en Pep, i en Chapa, al final a uns 40min. allà vam veure arribar i marxar molta gent….veies cares de satifacciò, el Triador estava superat! Carregar altre cop, menjar molt, aqui  en Pep gairebè acaba amb totes les existencies de xocolata, i a acabar de fer tot el plà que ens havia de dur al sostre de la NON STOP, el Coll de la Portella, la veritat es que es un fals plà, si ja vens castigat, aqui patiràs segur tambe, perquè el plà, va picant tota l’hora amunt….Vaja, amb poca estona passàvem per la creu de l’Eixol, i ja tot baixada fins a Espot!! que maca tota la vall, les pistes d’esqui verdes,une sbaixades rapidissimes, vaja impresionant,aqui era el final de la gent que corrien a la categoria plata, uns 170 kms fets ja,però nosaltres, haviem de continuar…..ens en quedaven 50! Control de firmes, unes magdalenes, omplir i continuar. Alòs d’Isil era el proxim desti amb control, amb un recorregut, amb aquest tram, potser mes normal, amb molt tros de carretera, tot i que aquest any es veu que n’havien tret molta, i ens feiem passar per uns senders la veritat força divertits. Aqui potser va ser on en Chapa anava mes tou, ens vam anar rellevant per anar-lo tibant, i la verita es que va anar, be, i que ell va respondre molt be, perque en cap moment va decaure, l’experiencia es un grau que diuen! ens trobariem just abans del penultim control, el famòs Calvari, però perque aquest nom? si es un sender genial! vam disfrutar tots com nens petits, sobretot els dos de sempre! qui havia dit que pedals de foc era pràcticament tot per pista? si esta ple de senders!! Vaja, erem a Alòs d’Isil ja! teniem Montgarri a tocar…penúltima carregada, i cap a afrontar aquesta pujada fins a Montagarri, llarga però molt molt suau. amb uns paratges maquissims, on varem poder rodar tots 6 en grup, potser un dels trossos mes emotius de tot el dia, veurens despr`s de tantes hores, força frescos, i amb forces per afrontar el final. El tros Final el varèm fer a "mort" en Carra tirant, i en Pep, l’Arnau i en Cristian a roda, cosa que en poca estona ens plantava a Montgarri, i amb menys de 5 miunts en Toni i en Chapa alla, aqui encara varem adelentar a tres mes, vaja, que es notavaque hi havien ganes encara! deu minuts de repòs, firmes, i cap al plà de Beret, quin fred va passar en Cristian aqui, el seu ptijor moment del dia, i els 3 flipats aquells, anar-se picant, per veurel’s, i en Toni i en Chapa, per variar, de relax… Plà de Beret, la NON STOP era al sac, gairebè, faltava poc per les nou, i ja noes quedava disfrutar d’uns senders de baixada genials, quelsevols baixa per la carretera! aixo si, era un trencaclosques el final, el roadbook s’ahvia de mirar molt be, perque era fàcil perdre’s. Pràcticament les deu de la nit…..Viella, 200 metres per arribada, ens traiem tots els paravents…per entrar tots a conjunt…i segurament, un moment inolvidable, erem FINISHERS!!! felicitacions de la gent que hi havia a la arribada, satisfacció enorme, fotos, i un ben estar impresionant, haviem acabat! una foto amb el mallot de la NONSTOP i ………..un bon gust del cap de setmana, sabent segur que el temps era molt rebaixable, però tambe pensant que aquest any nomès hi anavem a apendre, i crec que ho hem fet.
 
Va ser un dia inolvidable, ple de moments bons, pocs de patiment, i una aventura que per poc que es pugui, l’any que ve, es repeteix, i esperem, que la poguem explicar igual de be que aquesta!! fins aviat VIELLA!!!!!! aixo es un video del bikezona, de la pedals, esta maco! http://www.bikezona.tv/index.php?idpelicula=1336
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s