TERRA DE REMENCES 2010

CLASSIFICACIONS Toni Martinez 26e, Cristian Arroyo 36e, Marc Riera 75e, Arnau Cucurull 103e, Agusti Navarro 153e, Albert Alibes 184e, Guillem Lopez 188e, Jordi Cutrina 205e, Crispin Arenas 235e, etç

 

 

Avui no, perque be em mereixo un bon descans, oi??? però demà promet-ho crònica detallada! com a aperitiu, hi deixo les classificacions….es potr triar per veure la Ruta de 95 o la de 175, trieu!! els que he posat aqui dalt, son els que la pluja no ens va espantar prou…i  hem fet la llarga.

 

Avui, un dia desprès, en podem començar a treure conclusions. La veritat, es que fer Terra de Remences, es una idea que em va venir al cap l’any passat, tornant de fer la pedalada de Roda, Cases Noves, amb en Tarrès, ens vam aturar a la rotonda de Torellò, 

per on aquell dia, passaven els que corrien Terra de Remences 2009. En aquell moment, vaig dir, jo l’any que ve vull ser aqui, un d’aquests, corrent-hi. Desprès amb tots els objectius que teniem, la veritat, m’en vaig oblidar una mica.  Però ves per on, al Març del 2010 obren inscripcions de Remences, m’hi apunto sense tenir bici, penso…..algu trobare que m’en deixi una no? però al cap de dues setmanes, ja estava rumiant, que el millor era tenir la meva "flaca" i …………..tal dit tal fet…..la història va ser  acelerada, però la questió es que el dia 9 de maig del 2010, m’he estrenat amb  carretera. L’ajuda dels compis "carrateros" Miki, Campos, Coki, Vidal, etç, m’ha servit per apendre a marxes forçades algo de carretera, i que realement m’ha servit de molt molt.

Terra de Remences en si, es presentava bè, el dia abans a la tarda tots junts anavem a recollir els dorsals, i ja quedavem per al dia seguent a les 6!!!!!!!!!!!!!!! de bojos si, però no hi ha res a fer, quan vas a algun lloc que estara plè de gent.  Allà, com que hi vam arribar aviat, ens va donar temps de preparar tot, i a les 7:30, ja estavem preparats per la sortida.  La que es lia allà de gent, es impresionant, ah…….!!!!!!!!!!!!!! i tot i aixo, i que ja es casoalitat, vaig coneixer la Noe!!! la teniem just al nostre costat a la sortida, llàstima de no poguer xerrar-hi gaire estona , ni gaire be, massa gent, però espero que per la Tracks Non Stop, tinguem oportunitat de intercambiar mes opinions! per cert, una canya de noia, i dura com poca gent! La questió es que entre una cosa i l’altre, les 8 van arribar de seguida…….sortida, i…………..fffffffff, es impressionant com es creua Olot, les velocitats que s’agafen, i els miracles que s’han de donar a l’hora, perque allà no passi res, jo, gairebè, i en plà, hi vaig arribar a veure 60 kms/h de velocitat! passa tan ràpid, que quan t’adones, ja estas encarant el primer port, Capsacosta, que es curtot, uns 6 km, i amb rampes de molt bon fer, on la gent, encara fresca i en grup, s’en en surt prou bè, almenys la gent que tenia pels voltans jo.  A dalt, i baixant ja cap a St,Pau de Seguries, i St,Joan de le Abadesses, m’adono que estic al grup de davant , o gairebè, però que amb mi, hi ha en Miki, en Xevi.C i en Toni Martinez, aixo relaxa, i em dona confiança. Les rectes que planejen i porten a Ripoll s’em fan curtes, rodar en un grup de mes de 30 persones, es espectacular, rodes a velocitat increible, i sense esforç. Però no tot seria tan fàcil, comencen a caure gotes, poques, però que quan comencem Coll de Cannes, ja son moltes, allo comença a ser perillòs, i evidentment, la baixada ho comfirma, aixo si, havent fet abans, els 12 o 13 kms de pujada que te Cannes, que realment son de molt bon fer tambè. La baixada es un infern, a mig fer, cauen just davant meu, 2 corredors, els demano si estan be, i em diuen que si, tot i que em quedo amb el dubte….però continuo, i arribo a baix amb molta sort, i havent vigialt molt, allà entrem de nou a Olot, i a la primera rotonda, pam un altre que cau just davant, allo es una loteria, que espero que no em toqui. Vaig amb un grup d’uns 20 membres, que amb moltes ganes, i tibant fort, abans d’arribar al tall on acaba el recorregut curt, contacten amb el grup que a la baixada de Cannes ens havia deixat.  Es llavors, quan en Miki em diu que ells no continuen, però jo dic que si, porto tot l’any patint entrenant, em trobo be….i em dic: aqui no para ni Deu!! jeje, em prenc el primer gel ( abans he menjat una barreta ja ) i encaro Coll de Bracons amb moltes ganes. Em dic a mi mateix que puji amb cap, que no es llarg, però es dur, i aixi ho faig, m’agafo el meu ritme, no pateixo gens, sem fa curt ,adelanto a gent que comença a anar tocada, i m’adono, que avui tinc gasolina per rato, la gent que hi ha mirant, molta per cert, anima moltissim, potser es una de les coses mes gratificants, i evidentment, ajuda molt. Corono i afago un plàtan al vol de la gent dels avituallments, me’l menjo com puc al principi del descens, i encaro la baixada amb força.  Anem una grup de 5 o 6, i crec que força ràpid, tinc algun ensurt, perque esta tot molt humit, i m’anima veure l’Alex i en Koko al passar per la Vola, i mes endavant en Pro, que no l’esperava, veure algu proper, anima molt!!! arribar a St,Pere, i Torellò, em va produir una sensació molt especial, estem passant per un lloc que m’es familiar, hi he passat mil cops, però avui es diferent…i a sobre vaig be, crec, que el planeig fins a Torellò m’ha donat força, i l’última empenta abans d’encarar la Salut i Coll de Condreu, me la dona en David, que estava esperant a la sortida de Torellò. Passem Manlleu, i el control de pas amb Xip que hi han posat, i ens enfilem definitivament a la recta final, no es dur pujar la Salut, però amb 140 kms ja, potser s’hi fa un mica. Anem un grupet de uns 10, però del qual la gent comença a despenjar-se, el ritme que porten els que tiben del grupet es alt, però l’aguanto bè. Tant que al final em quedo sol amb un unic company….que als plans de la Devesa, em diu que ho sent, però que ell ja no em pot fer relleus, que va buit, li dic que no passa res, i que ja esta axiò, que ja ho tenim, i si, coronem Condreu, i l’estat de satisfaccio es gran, se el que queda, ise que es poquet, 10 km de baixada………..si de baixada, però suficients com perque els 7 o 9 que haviem deixat enrrera, ens atrapin, i la recta que hi ha abans de meta, es converteixi en lloc ideal per fer un sprint, on aconsegueixo aguantar algu, però no a tots. Resultat, 36è, 5:20 minuts, temps que compleix les espectatives de sobres, i que em fa esperar l’any que ve amb moltes ganes, i que si es com aquest, valdrà molt la pena tornar-la a fer.

Ara tocarà btt, molta btt, que el weekend que bè, hi ha GesExtrem. No dona temps a assaborir-ho gaire, però en el fons, es el que ens agrada, tenir un objectiu cada setmana!!!!!!!!!

Com a record, i a l’espera de poder tenir mes fotos, hi deixo la de l’equip……..que van pendre part a Terra de Remences 2010!!!