SI si, havien de de 3, però nomès van ser 2, perque el que vam viure allà, es digne de recordar!!! Era una de les que volia fer aquest any, i desprès de la Tracks Non Stop, que per cert, per qui no hagi vist el video el 9 TV, aqui el te TRACKS DEL DIABLE NON STOP, era la seguent al calendari, llàstiaque l’Open d’Espanya Maratò de MTB coincidis el mateix dia, perque m’hi hagues agradat anar, però tot no pot ser, aixo si, l’Arnau no hi va faltar, fent 19e, a la general, es nota que encara esta mes be que l’any passat!!
En teoria les 3 Nacions no havia de ser gaire dura, un port llarg de cap a 40 kms, Port d’Envalira, de cap a 2400m d’altitud, i ja esta, i dic en teoria, perque a l’hora de la veritat, va ser un autèntic caos. A les 6 sortiem de Torellò, amb en Miki, en Campos, en Conrad i jo, ia les 7 i poc, erem ja a Puicerdà, feia fred, però semblava k si sortia el sol, s’estaria bè. Els dubtes estaven amb la roba a dur, que si fred, que si calor……..al final perneras i 4 capas de roba a dalt! casi res!!!! aixo si, guants nomes tenia curts……………………..aiaiai. La sortida tranquila, res a veure amb el que estic acostumat, pero ja va be de tant en tant ja, es tractava d’anar fins a la Seu d’Urgell, uns 70 kms, amb bona carretera, i picant avall. Evidentment va ser tot amb grup, i tot i aixo , la velocitat mitja era molt lenta, el vent començava a fer mal ja. Rodava tranquil del mig cap endavant, però la tranquilitat va durar poc, al de davant meu, no si li acut res mes que treure’s el paravent ajudat per un seu amic, m’ho miro amb sorpresa perque no pintava gens be, i pam, de cop es desequilibra el que treia la maniga, i la sta imagineu, rodant a uns 50km/h, vaig esquivar de miracle, vaig passar entre una de les 2 bicis caigudes, i que encara donaven voltes, i un dels tios, dels de darrera meu, crec que van caure 4 o 5 mes, vaia, un desastre causat per una tonteria de gent que de vegades hauria de pensar mes amb el cap.
Arribem a la Seu, ara si, sense problemes, i d’allà toca anar cap a Andorra, que tot i que pica amunt, es puja be, i ràpid, en poca estona hi vam ser, allà, començava de veritat tot, es on hi han les primeres rampes, que amb algun descans pel mig, ja no paren mai de pujar, Encamp, Canillo….Anava amb el grup de davant, però a la cua d’aquest grup, quan comencen a caure gotes, el vent cada cop es nota mes, i el fred tambè, començo a desmotivar-me, corrèr aixi ha de desmotivar a qualsevol, però tot iaixo continuo pujant. Al cap de 2 o 3 kms, ja no plou…………….NEVA!!!!!!! o neu granulada, ja tan ma feia, baixo el ritme descaradament, a partir d’allà tan ma fa el temps final, i per aixo decideixo que no val la pena patir, en Conrad m’atrapa per darrera, i per un moment i sense dir-ho pensem en girar, tot i que al final continuem amunt. Fa fred, però es soportable, la temperatura del cos pujant, fa que el fred no ataqui fort encara. Quan arribem al punt on es desvia la carretera cap al túnel del Pas de la Casa, i veient les rampes dels ultims 6 o 7 kms, em venen ganes d’apretar, clar, no hem pujat gens rapid fins allà, i les forces estan totes guardades. Pujo adelentat força gent que m’havia passat feia una estona, i arribo adalt com facilment. Aqui, em plantejo la baixada com la del dia de Remences baixant Coll de Cannes, tot moll i super perillòs, però al cap de res, m’adono que allò no te res a veure, els dits s’em congelen al cap de res, em costa para la bic i toti anar molt molt molt lent, em paro a una gasolinera que hi ha a sobre el pas a mrar si trobo uns guants, perque encara penso que punc continuar, no en trobo, i tiro avall, i res, vaig el quilomètre que queda fins al poble del Pas de la Casa, i torno a parar, relament no puc baixar, en Miki i en Campos, jadeuen ser tros avall, segur, però jo no, no puc. Em refaig uns 10 minuts al costat d’un policia que em comenta que a dalt estavem a -6º, pfffffffff alucino, no veig en Conrad, però decideixo provar de tirar avall, total, tampoc queda tant de baixada, i el temps ha de millorar mes avall, no????????? a mes, penso que hi ha la Aduana Francesa pel ig, que hi fare una altre parada……….i tant quela vaig fer, però per quedar-m’hi del tot ja, hanset els 2 kms mes llargs de la meva vida amb bici, i n’estic segur, segurissim!!!!!!!!! no poder ni agafar-te al manillar, tremolar com si enlloc d’asfalt, smblès que anes per sobre de pedres molt grans, es una sensació que no es pot explicar, s’ha de viure!!!! allò era el final de les 3 nacions per mi…
A l’aduana, gent de l’organitzaciò es començava a donar compte del que podia passar,de fet, si algu te algun dutbe, AQUI algo explica, i als que no volem continuar, la majoria, ens deixen estar amb els "despatxos" que tenen sense us, ens comenta un noi que pujaran autocars a buscar-nos, però aleshores no sabia que trigarien mes de 3 hores, i es que clar,jo ja era allà baix, però hi havia molta gent, que segurament encara havia d’arribar a dalt d’Envalira, cosa que vaig constatar amb aquestes 3 hores, veient arribar gent…alguns realemt molt apurats, que fins i tot es havien de baixar de la bicicleta, i altres ab mes sort, amb gent que s’ahvia ofert a bixar-los fins a l’aduana. Per cert, de resquitllada, vaig poder veure en Conrad, i fer-lo parar, tirar avall era un patiment segur, llàstima, perque ha de ser molt maco poder baixar tot el port de Puymorens, però diuemge era impossible.
Les 3 hores que vaig estar eperant que ens baixessin van donar per poca cosa, la gent no tenia gaires ganes de parlar, nomès lo just, i un cop va arribar el 2on autocar, ja ens hi vam enfilar i cap a baix, aixo si, les bicis no, elles baixarien mes tard amb un camiò de l’ajutntament de Puigcerdà, que anava fent viatges per baixar-les totes, cosa que ens va fer esperar fins a les 6 abans no vam poder marxar….tota una aventura, si, però si hi puc tonar, hi torno, tinc un deute amb Les 3 Nacions!!!!!!!!!!!!!HI deixo alguna foto, de l’escampada que es va liar , la vaig tirar desde dalt l’autocar, quen marxevem ja, i les deixavem, esperant que ens les portessin……..a le 6 de la tarda!!!!!!
INDEPENDENT BIKE Torello 