ENCIGALADA

JEJE, m’agrada el nom, però el que potser no m’agrada tant, es quan desprès d’una encigalada, acabo petat com ahir. Fa dies que vull reposar una mica, i no trobo el moment,  però espero que lo d’ahir em serveixi per descansar uns dies ara, i mes aprofitant que la resta d’INDEPENDET’S Bike’s estan de vacançes uns dies, tot i que alguns ( Miki, Campos, VIdal, Koki…… ) descansar lo que es diu descansar no crec, perque als alps, i punjant "muntanyetes" de les que hi han per allà, poc es descansa, jeje, l’Arnau si descansa del tot, en Tarrès ni idea, en Charly esta perdut, però ja tornarà ja, en Guillem te prou feina amb la dona ( tornaran a ser  pares ) tot i que alguna escapadeta hem fet, o hem intentat ,crec que ara amb tubeless ja no haurem de tornar  nomès de començar,  i algun del que es queda per aqui, en Conrad, es el que em fot la canya com la d’ahir.

La idea era fer algun dia una mica de ruta  llarga, la setmana passada es va quedar amb intent, ja que la ruta va ser pel Montseny, Turó de l’Homes etç, poc mes de 120 kms, però la d’ahir ja va ser mes…….llarga. Em van sortir 185 kms, tampoc es tant no? el que n em pensava es que arribaria tant buit com ahir, feia dies que no em passava, per aixo tinc motius per descansar uns quants dies.

Sortiem a les 7 de Torellò, i el punt mes lluny on voliem arribar era Coll de Pal ( 2050 m), ens hi va acompanyar l’Andreu Illamola, que el tio es incombustible, i un company de tots dos, que tot i no ser molt jove tampoc, deu n’hi do com pujava l’home.  Vam sortir cap a Ripoll, amb un dia, que teniem por que fos complicat, però que al final ens va respectar molt, fent força sol tot el dia, i sense fer gaire calor. Passant Ripoll, arribem ja cap aCampdevanol, i desde allà, es puja el coll de Merolla ( 1070m ), es un port suau, que un cop coronat i sense gairebè adonar-t’en et planta a la Poble de l’Illet, es una bona carretera, que va pi cant en baixada, d’uns 10 kms.  POrtavem ja cap a 70 kms, i com que fan una coca molt bona, i algu tenia una pastisseria clissada, ens parem a menajr una mica, però res, poca estona. De seguida enfilem direcciò Guardiola de Berguedà, que està relativament aprop de la Pobla, uns 7 o 8 kms, i desde aqui, una petita carretera que ens porta a Bagà, poble que es ben bè al peu de Coll de Pal.  Sabia que tenia 19 kms de pujada, que gairebè son constants, no hi ha un sol descans enlloc, tot i que algun cop ho sembli, però realement no es aixi, es simplement, que hi ha algun punt que desprès d’una rampa força dura, hi ha algun punt que es puja mes suau, però res de descans, perque allo sempre tira amunt. Els 2 primers quilòmetres, son de bon fer, desprès, entre el 2 i el 4 mes o menys, hi han rampes força duras, sense raconades, vaja,que pujen de deret. Desprès, i mentre encara podem veure arbres pels costats, hi han uns 4 quilòmetres on per mi, eren de molt bon fer, sempre amunt, aixo si, però es a partir d’aqui, desprès d’una corba a la dereta, quan s’enfila d everitat, estem al KM11, queden 7 encara, portem ja força pujada, però nomès estem a 1400, perque ss’entengui una mica, qui conegui la zona de la plana de Vic, es com pujar la trona, sense descansos esà clar, però que quan ets a dalt, no has pas acabat, et queda pujar un Bellmunt, que son els 7 que falten i els 600 de desnivell que queden per ascendir encara, a que us en feu una idea???  Es tracta d’agafar-s’ho be, de fet, la meva idea ahir era fer totes les ascensions a 90% de pulsacions màximes, i al tram final, apretar durant un parell de minuts.  Reconec que en algun punt, vaig apssar d’aquest 90%, però es que era inevitable casi!

Desprès de Coronar, 4 fotos, que aixo ho haig de guardar jo, i tornada, baixem fins a Bagà, i agafem la carretera nacional que va fins a Berga, que buff, pica a baix, però es va fer durissima, es evident, que el ritme  que s’agafa es molt important a l’hora de passarte de voltes o no, i nosaltres en aquell tram, anavem a bon rtime!!

De Berga cap aqui ja eran casi tot tobogans, puja baixa, ah!! el pantà de la Baells està molt guapo i plè, jeje. A Vilada vam parar a "repsotar" i desde allà fins a Borredà a bon ritme. Despres ja cap el Collet de Sant Agusti, on ens quedava la ultima pujadeta, que a aquestes alçades, ja es feia dura, i sino que li demanin a l’Andreu, son 3  o 4 kms, però ufffff, enganxen! però es passa aquest petit port, i ja cap a Alpens, puja baixa altre cop, sort d’en Conrad que ens anava tibant, perque encara ens quedava arribar a Sant Boi, i el petit quilòmetre que hi ha abans de arribar a dalt de la Trona, que desrès si, que es tot baixada. La meva idea era anar fins a Manlleu per acompanyar a aquell parell, però un cop a St,Hipolit, em quedaven poques ganes, nomès tenia ganes d’arribar a casa, i veure molt molt, i si, de menjar-me un plat d’arròs enorme, que es el que vaig fer. Em notava molt buit, i a part de que es una mica normal, crec que no es pot arribar aixi desprès de 185 Kms, de totes maneres, i pensant una mica, crec perque va ser, però……no ho puc dir! donaria pistes de les meves debilitats!!! jejeje.

Quan descarregui les fotos, poso la que demostra que vaig ser allà dalt, que em fa ilusió i tot!!!