GENIAL ( Pas dels Lladres )

I ho dic, perque dissabte, al final, si que vam anar a fer la cursa típica de finals d’agost, que per cert, jo no hi havi anat mai, però l’Arnau, en Xevi i en Miki, si, i buffff, ja sabien on anavem ja, perque jo, per molt que em penses que hi han 20 kms de pujada nomès començar, i per molt que m’ho diguessin, fins que no vaig ser allà,  no vaig poder adonar-me de lo dur que es.

La sortida, era a les 9, i al final erem els que abans he dit, mes en Charly, en Cucurull ( Arnau ), i en Xevi Cubi d’Starbike, que es va apuntar a última hora a fer aquest "fogonasso". Aviat estavem inscrits, i a punt per fer la sortida, crec que deuriem ser uns 70, mes o menys. El perfil de la cursa era ben clar, els 20 primers kms, s’ascendien 1600, aviat dit, i desprès tot baixada………….o aixo em pensava jo………………….

La sortida, tot i que ràpida, la vaig trobar bè, les pulsacions pujaven, però res fora de lo normal, com altres vegades passa, imagino que tots, almenys allà davant, sabiem el que ens esperava. De tots els de l’equip, em vaig posicionar darrera, be, en Charly i en Cucu un pèl mes enrrera,  controlava en Xevi i l’Arnau que eren els que tibaven del  grup, i la meva idea era quedar-me allà, anava comode, i sabia que quedava molt. Fins aqui tot be, deuriem portar 3 o 4 kms, quan en un sender sense dificultat, em patina la roda de darrera, i caic jo i la bici a baix, res poc tros, i poca cosa……………….o aixo semblava, total ,havia perdut 1 minut com a molt, i aixo era recuperable, o aixo em pensava. El problema, va ser que començaven a venir rampes molt dures, dures de veritat, i aixo vol dir pinyons grans, llàstima que va ser aqui, quan em vaig adonar que algo no anava be, al posar els 2 o 3 pinyons grans la cadena saltava, però el mes greu, es que al ficar el gros , la cadena em saltava als raids, estava al-lucinant, necessitava com mai el pinyò gran, i cada cop que el posava, pam, cadena fora, el cabreig que portava a sobre, era impressionant, no em passa mai algo aixi, i m’havia d’anar a passar aqui….resultat, doncs pujar les rampes mes dures a peu, perque no sabia que carai passava, i evidentment, anava  totalment passat de voltes durant molta estona. Em van venir ganes de plegar, perque amb algo tan curt, i haver d’anar aixi, desanima i molt, però fa un mes ja vaig haver de plegar a la VIP extrem , i allà si que no hi havia res a fer, aqui, com fos, havia d’acabar.

Desprès del cabreig que vaig agafar, les coses van tornr mes o menys a lloc, en Cubi m’atrapava per darrera ( havia puxat al poc de començar ) li cometo el que em passa, i em diu, pot ser la patilla del canvi??? i pam, CLAR!!! deuria doblar la patilla un pèl quan em va patinar la roda al principi…vaig tensar cable, vaig provar una mica, i al cap de res tenia el canvi relativament ajustat, ara no m’anava be, amb els pinyons petits, però tan era, per pujar tot el que quedava, no em feien falta! jeje. Ens animem una mica, i començem a recuperar, fins al punt, que pu començar a veure en Miki, i tambè em sembla veure en Xevi i l’Arnau davant, que desprès veig que si, son ells.

En Cubie em comenta que deuen quedar uns 6 kms de pujada, i jo prenent alguna referencia visible quan ho veig clar, dedueixo que el grup on van l’Arnau i en Xevi, es el capdaventer, i que ens deuen portar uns 3 minuts. Crec que els podem recuperar, però el desgast fet fins allà, i el meu gran error, encegant-me en recuperar, que es no menjar res, m’acaben passant factura, el tram final de pujada, el faig mes lent del que crec que es podia fer, i mes aviat crec que perdo un tros. Els de davant, Arnau i Xevi inclosos, van un punt per sobre, inclús en MIki crec que esta pujant be, de fet em treu uns 40 o 50 segons un cop coronat el Pas dels Lladres. Comença la baixada, penso que vull anar ràpid però buffff….. si es impossible descansar! durant 3 o 4 kms, el descens es un trenca braços, però sobretot trenca dits, es impresionant lo dura que es pot arribar a fer una baixada, i adonar-te que no pots anar mes ràpid, nomès perque no et veus en cor de frenar, crea molta impotència. Desprès vaig saber que en Xevi havia adelantat a l’Anau en aquell tram, o sigui ens podem fer una idea, mes que tècnica, feia falta molta força i resistencia de dits.

Jo mentre, baixo com puc, atrapo amb un dels que a la sortida jo mateix, havia deduit que estaria a davant, i ho estava, però els d’Independent bike, cada cop el deixavem mes enrrea, jeje. Avituallament, 1 got de Coke, i tiro a baix, no menjo res, i aqui el meu gran error, pensava que tot era baixada, i si, a l’acte si, atrapo a un altre, desprès en Miki, i em dc a mi matiex que potser aquest tram estic baixant massa ràpid, però i que, es tracta de recuperar, i ja esta, aviat serem a l’arribada…………o aixo pensava jo, fins que de cop, s’acaba la baixada i començem una pista, que convençut que duraria poc, la faig a plat, llastima que al cap de 2 kms, m’adono que no durarà pas poc no, al contrari, durarà molt, i aconseguirà buidar-me, tant, que a l’ulti tram, que es asfaltat, i sense gaire pendent, acabo pujant amb tot el ferro, vaja, plat petit i pinyo gran, un desastre, gran error avui, al no haver tingut previst aixo, l’any que be….ho tindre mooooooolt amb compte!

Desprès si que quan començen els últims senders, ja serà tot baixada, i no sense algun problema, els faig, i em planto a l’arribada. PER FI!!!! En Xevi fa cara d’estar content, normal, crec que ha fet 5È, i em diu, ha guanyat l’Arnau, i jo….si????????uauaua, genial!!!!!! no es fàcil guanyar una cursa aixi, pero ho es menys encara ficar a 4 de l’equip a dins el top ten, i amb pocs minuts de diferència.

En Xevi Cubi, va arribar poc desprès, havent pinxat mes d’un cop em va dir, vaia dia tambè per ell. En Cucu, tt i no venir en plan competitiu, al igual que en Charly, s’en va ensortir prou bè, realement pensava que trigarien mès, però no, ho van fer genial tambè.

Resum, gran Carrera de tots, però sobretot l’Arnau, que ha ficat INDEPENDENT BIKE TORELLO al mes amunt d’un podi,o sigui, que si us el creueu, ja el podeu felicitar,  i com no, recalcar tambè la carrera d’en Xevi, que tot i estar en un terreny queo li es gens favorable, va fer una carrera per remarcar tambè.

FINS AVIAT!!!