Principis de Juny, a punt de fer la pedals de foc Non Stop, per la qual ens haviem preparat molt exaustivament, ens trobem per bi6 ( botiga de torello de confiança on te la sortida Tracks del Diable ) en Jordi, principal cervell de la Tracks i màxim responsable. Ens comenta, que de cara a l’any que ve, i un cop una mica consilidada la ruta, en vol fer una Non Stop, i clar, que per això necessita fer un test una mica real, per controlar temps de pas, llocs per avituallaments, etç. Resum, que al cap de poc ja estem buscant data per poder fer aquesta simulaciò, i mirant calendaris, vacances pel mig i tot, decidim que el millor dia es el 5 de setembre. Passen els dies, i quan ens adonem, tenim el "fatidic" dia a sobre. Dia previ, reuniò Brieffing, explicaciò de la ruta, passos delicats, avituallamets previstos, punt de dinar…..i desitjar-nos molta sort!! a última hora hi han baixes, per motius diferents, pero sobretot pel diluvi que va caure el dia abans, i que preveia una dificultat extra a la ja de per si complicada aventura. Vaja, que al final quedem 8 bojos de la plana de vic, que aquest dia, no tenien clar del tot a on s’havien ficat, i que fins un bon tros recorregut, i tot i coneixer moltes parts del recorregut, no van ser consicients de la duresa del que estaven afrontant, per cert, aquest bojos, eren Pep Tarrès, Arnau Soler, Toni Martinnez,Jordi Sanmarti, Xevi Cubi, Cristian Arroyo, Isma i Charly, tot i que aquest 2 ultims companys, ja van sortir amb una altre ideia, i van fer 1/4 part del recorregut.
5:45 del dia 5 de setembre, Torello, Bi6, ultimes preparacions, ultims consells, fotos, i………inici a les 6:27. De nit, evident, amb llums, ens enfronatvem al principi de la ruta, que ens porta fins a Sant Pere de Torello per senders, per tot seguit agafar la carretera de coll de Bracons un tros i desviar-nos cap uns senders que ens portarien a seguir alguns trams de pista paralels a l’eix Vic-Olot, i d’aqui cap a L’Esquirol, zona del Cabrerès, fins aqui ja ens haviem trobat en Jordi i l’Alex tirant les primeres fotos del mati, i recollints els llums, perque ja ens sobraben a aquelles hores.
La zona que ens havia de portar a Rupit, era marcada per senders realment tècnics, que tot i una mica conecguts, tmapoc gaire, no deixen mai de sorpendre, i que mes o menys van castigant. A Tavartet, teniem el primer avituallament, super complert, amb mangueres i tot per fer neteja de la bici, ja que degut a les plujes del dia abans,ens trovabem les zones molt molles i complicades, cosa que esn feia patir pel terreny que ens esperava abans de dinar, ja que es tipic el fang allà! de l’avituallament una pista fins a Rupit super de bon fer, amb unes vistes, impressionants. Poc a dir de Rupit, poble tipic de turisme rural, que a les 10 del mati era ple de gent ja. El passem de llarg, i ens dirigim a una pista de molt bon fer, però que tambè per les plujes, es tornava pesadissima, ens kedavem clavats!!!!!! però si, capa la Devesa. Aqui, i despres d’un problema amb la cadena a la bici de l’Arnau, en Tarrès marxava sense adonarse del problema, i ja no el veuriem mes fins a les 10 de la nit! evidentment ha set el primer en acabar la Tracks Non Stop, i merescut guanyador. La resta, anar fent, ja ens dirigiem a la Vola, punt de 2on avituallament, i previ a als trams mes durs de tot el recurregut, aixo si, abans d’arribar-hi en Cristian amb un cop de mala sort perfectament evitble,s’enganxa amb el manillar de la bici de l’Arnau, i ens converteix amb una caiguda tonta, per que ens fa perdre 10 minuts, i ens deixa una mica tocats, a l’Arnau per un fort cop al genoll, i en Cristian perque trenca la maneta de fre davanter, però d’una manera, que, amb cuidado el permet continuar. Res, que arribem a la Vola com podem ens atipem i aprovisonem be, amb una bona parada, i super ben organitzat per en Jordi, Alex, Salvador, etç i ……………..ua, en Xevi comentant que el canvi li va malament, s’adona que te el cable del canvi gairebè trencat, uff, aixi no pot continuar, impossible, queda molt, i el cable akest trencaria segur.
Encarem ja la pujdada de llombregueras, baixada cap a la Vinyeta, i…COLLSAPLANA!! la pujada mes dereta de tota la Tracks, com sempre, durissima, s’ha d’agafar a un ritme que siguis conscient de que pots pujar, no apretar gens, i passarla com bonament puguis, i aixo ho vam fer, en Sanma una mica mes sobrat, com va quedar evident durant tota la ruta, i en Toni el que mes va patir, però que va pujar molt be tot i aixo, en Cristian i L’Arnau, sense problemes, coronem, i baixada, seguit d’una altre pujada curta, cap a Vidrà, parem a agafar aigua perque hem quedat secs, i encarem ja la pujada a Milany, durissima, mes llarga del que pensavem, pero creiem que de bon fer…uns 45 minuts de pujada, i som a dalt. Baixada, crec que el tros mes llarg de baixar , i força trencat, i cap a dinar, Sta.Maria de Besora, Dinar!!!! que ve que es va posar el que ens van preparar, pasta, veure a tope, i relax, molt relax que es va posar de "muerte" a aquestes alçades. Continuem de baixada cap a St.Quirze, que es de baixada i aprofitem per pair be el dinar. Quan ens adonem ja estem en direcciò Alpens, pistes de molt bon fer, poc desnivell, i trams que es pot avançar molt, pero com tot lo bo dura poc, i mes a la Tracks, de cop ens trobem corriols de pendents impossibles, que mes d’un s’ha de a peu, però que sense adonar-nos ens porten a Alpens, lloc de avituallament, molt necessari per cert, a aquestes alçades, les forces van justes ja, però encara en queden!! proxim desti, Sta, Eulalia de Puig Oriol, pistes bones, bon ritme, però abans d’arribar-hi hi tenim una de les ultimes sorpreses, quan el GPS en mig d’una pista de bon fer, et fa desviar cap a un sender, mal anem!! i si, ens fiquem a fer corriol, molt trencat, molta pedra, cami en alguns trams poc visible, i molt troncs! arribem a tenir en Jordi allà, i el matem!!! jajaja. Un cop superat això, i arribant a Sta, Eulalia, creiem que la rutahavia de millorar, i si, ens trobem tots be, el ritme es bo, i amb res, ens plantem a Perafita, punt on tenim un petit dubte amb el GPS, però que amb una trucada solucionem ràpid, i aqui ja ens entra la pressa, olorem el final, St.Boi ens queda aprop, però encara ens fara patir una mica el arribar-hi, un petit tram de carretera que es posa molt bè, i de cop Volta de GPS cap a cami atre cop, però la veritat, pel nostre gust de molt bon rodar, que ens porta a St.Boi! Aixo ja era coll avall!! Allà ens espera en Jordi, eren les 21:….. i algo, últim avituallament, carreguem forces per afrontar l’últim tram, a davant de la gent del poble, que aquelles hores estaven sopant tranquilament a una terrasa, i que amb cares de sopresa,ens miravem com si fossim bitxos raros, clar, una colla de tios, que arriben a les 9 de la nit a un poble de per alla dalt, que els veuen menjar com morts de gana,que venen de ves a saber on, i que es comencen a abrigar, i a posar llums a la bici i frontals,que vols,aquella gent debia pensar que estavem bojos perduts, però segur que si els expliquem tot, encara sel’s hi posaria mes cara de ….nose, però pensant o que no es veritat o que realement si estavem bojos del tot!!!
Mentre som allà, en jordi rep SMS, en Tarrès ja ha arribat!!!! 14’25, val a dir que l’ultim tram original de la Tracks, el tram de coll de duhe, a la Non Stop no estarà inclòs, cosa que redueix la ruta a "nomes" 200 kms. que tot i aixo, ja es pot dir sense por, que es molt mes dura, que la famosa Pedals de Foc.
Sortim direccio Torellò ja, els anims estan de subidon, ens queda poc, i els ultims trams es fan molt bè. estem animats, i tirem amb força, com si nomes fes 1 hora que pedalem i no,portem desde les 6 del mati!!!! sense problemes arribem a Oris, divisem Torrellò desde alla dalt, la llum de la nit el fa ben visible desde allà dalt. i esporadicament, comencem a cridar, el ben estar d’un repte conseguit afloreix, i si, pedalem amb molts ganes, travessem Torellò……………….i final!!!!! 15:35h!!allâ ens espera en Jordi i l’Alex, la Judith, la Laia, en Tarrès…etç! quin subidon, som finishers Non Stop!!!!! parlem, intercambiem opinions aixi alt per alt…que donaran per molt mes durant uns quants dies, fem les fotos ja tipiques de finishers de la Tracks….
Si, hem acabat, ha set dur, però l’experiencia no ens la pot treure ningu ja! ha nascut la Tracks del Diable Non Stop, i tot i lo dur, tenim la sort de ser els primers a cmpletar-ho sense parar!